Una qüestió de centrals

Des que es pro­du­ei­xen els empa­re­lla­ments d'una eli­mi­natòria –en aquest cas la dels quarts de final de la lliga de cam­pi­ons– es con­fec­ci­o­nen un munt d'anàlisis per deter­mi­nar les claus que podrien expli­car per què el tri­omf es pot decan­tar cap a un equip o cap a l'altre. Hi ha mil i un ele­ments per escru­tar i argu­ments per defen­sar i reba­tre. Alguns més deter­mi­nats i d'altres més secun­da­ris, que a vega­des aca­ben sent trans­cen­den­tals. És el que els entre­na­dors i juga­dors en diuen «petits detalls». Doncs si entrem en aquest estudi par­cial, un dels aspec­tes que m'agra­da­ria pri­o­rit­zar és el de la zona cen­tral de la defensa dels vuit clas­si­fi­cats. No es tracta der fer cap pre­mo­nició ni dog­ma­tit­zar. A vui­tens, per exem­ple, ja va que­dar clar que dos equips febles en l'eix defen­siu (el Bayern i el Schalke) van tenir des­tins dife­rents. El pri­mer va jugar con­tra un equip que no per­dona (l'Inter) i va caure eli­mi­nat, men­tre que l'altre va veure com el València des­a­pro­fi­tava totes les oca­si­ons de gol que li va con­ce­dir i con­ti­nua enda­vant. Sen­zi­lla­ment es tracta només de fer un exer­cici que pot ser­vir de guia, l'apor­tació d'un ele­ment més. Així doncs, si ana­lit­zem els empa­re­lla­ments tenint en compte les pres­ta­ci­ons dels cen­trals podem asse­nya­lar l'equip cap al qual es decanta la balança i com­pro­var després si coin­ci­deix amb els que superen l'eli­mi­natòria. Segu­ra­ment les més des­ni­ve­lla­des serien la que enfronta al Real Madrid amb el Tot­ten­ham i l'Inter amb el Schalke. La pare­lla que pre­senta el club lon­di­nenc (Gallas i Daw­son) està molt per sota, tant en con­tundència, col·locació, agres­si­vi­tat, sor­tida de pilota i apor­tació en atac, de la que posarà al camp l'equip de Mou­rinho amb Pepe i Car­valho. La mateixa infe­ri­o­ri­tat té el Schalke amb Höwedes i Met­zel­der –que van dei­xar immen­ses auto­pis­tes per als davan­ters del València– en la con­fron­tació con­tra la pare­lla inte­rista for­mada per Lucio i el jove Ranocc­hia, incor­po­rat en el mar­cat d'hivern. El Bar­ce­lona també té supe­ri­o­ri­tat en aquesta zona res­pecte al Xakh­tar. La situ­ació ideal seria dis­po­sar de Puyol fent pare­lla amb Piqué, però fins i tot si el capità no es recu­pera i el seu lloc l'ocupa Bus­quets, for­men un tàndem que supera l'inte­grat per Txi­grinski i Rakitski, tot i les bones qua­li­tats, tant defen­si­ves com ofen­si­ves, que tenen els inter­na­ci­o­nals ucraïnesos. Final­ment, l'enfron­ta­ment més equi­li­brat seria el Chel­sea-Manc­hes­ter Uni­ted, si aquest últim pogués recu­pe­rar Fer­di­nand, Vidic o Evans, lesi­o­nats. Sma­lling està crei­xent, però la pare­lla que forma amb Brown, si final­ment han de jugar ells dos, no resis­teix una com­pa­ració amb els seus rivals bleus; el veterà Terry i l'ascen­dent David Luiz.