a l'alça

Sense fum. Bona decisió del Barça de fer un Camp Nou sense fum. La idea és plausible i agradarà a tots aquells que acaben un partit intoxicats pels que sempre han cregut que no importava si molestaven amb el pudent cigar o amb la cigarreta. Ara bé, com s'aplicarà això en un recinte on el propietari creu que allà on seu pot fer el que li vingui de gust?

Durant l'última campanya electoral del Barça es va posar força èmfasi en el caràcter intervencionista que se sospitava d'en Rosell i el mal ús que faria d'aquesta peculiaritat de la seva personalitat, subratllada llavors en clau negativa. Es temia que Rosell intervindria en tots els processos en matèria futbolística, cosa que podria posar tensió a l'estabilitat. Porta a col·lació aquest recordatori perquè des del club s'ha puntualitzat que sense dues trobades determinants entre el president Rosell i Dani Alves l'acord encara estaria pendent. D'això se'n diu intervencionisme, però de qualitat, sens dubte.

A Rosell no se'l criticava pel que s'espera d'ell: que en un moment donat tingués el pols ferm perquè una intervenció seva posés les coses en ordre, sinó que volgués ficar el nas en el dia a dia de l'activitat esportiva, condicionant-la amb fitxatges o vendes de jugadors. El cas de la venda de Txigrinski o l'adquisició milionària d'Adriano, marxa i arribada amb raonaments poc convincents, dels quals encara se'n parla.

Però que Rosell fes la darrera assistència en el cas Alves, quan aquesta negociació ja començava a ser feixuga, i més quan la corda semblava tibar-se massa perquè el club no volia trencar l'escala salarial, no pot ser rebuda més que amb elogis pel que s'espera del president del Barça. Sí, per això també està, encara que voregi l'intervencionisme.

La paraula d'un president i la seva darrera acció sempre s'espera en una negociació encallada, i Rosell amb la tècnica de la seducció que sap manegar ha fet possible que un number one com és Alves es mantingui en el club, en contra de la tendència observada històricament en el club amb jugadors que volien més diners, no els rebien, marxaven i el nivell de l'equip minvava. Un examen passat amb nota molt alta.

Ara queden per tancar un parell més de renovacions i algun fitxatge per la temporada vinent, en espera que la família Messi no porti el retall de France Football que diu que Cristiano cobra més que el barcelonista –no així en ingressos comercials més fitxa–. Segons els anteriors gestors del Barça, Messi cobrava la fitxa més alta perquè era el millor. Doncs sembla que no. Segons la filosofia Rosell, quan era vicepresident, el jugador ja està en edat de ser venut. Ara de president, la cosa es veu d'una altra manera. Aquí sí que el necessitarem perquè intervingui si la cosa es posa magra.

de baixada

Canvis a la Catalana. El cop d'estat en la Federació Catalana de Futbol ha acabat amb els impulsors de l'enderrocament de l'anterior president ara com a gestors de l'organització. Ho hauran de fer d'allò més bé per guanyar-se un mínim de respecte. D'entrada, hauran de gestionar el cas Cruyff. Veient de quin peu calcen, no descartem un altre apunyalament, i en públic.