Quin dia!

El cir­cuit de Jerez, habi­tu­al­ment, ha estat l'esce­nari de grans cur­ses, d'actu­a­ci­ons memo­ra­bles. Si par­lem, per exem­ple, de Toni Elias o de Pol Espar­garó, per dir només dos noms, ens vénen a la memòria avançaments impos­si­bles i cur­ses d'infart que només es poden donar en un lloc espe­cial. A Jerez, per tot el que ha vis­cut el seu asfalt, se li diria La Cate­dral si no fos que Assen, a Holanda, ja fa anys que va ser bate­jat d'aquesta manera. Assen, però, després del canvi de traçat, ja no desprèn la màgia que li va fer merèixer aquell sobre­nom, i després de cur­ses com la d'ahir sem­bla clar que Jerez ha de ser la cate­dral del segle XXI.

Quin matí! Com si s'hagues­sin posat d'acord, grans i petits, cracks i novells, cone­guts i fores­ters. Voleu espec­ta­cle? Doncs pas­seu i asse­ieu-vos. Difícil­ment tro­ba­rem un gran premi on pas­sin tan­tes coses. On pas­sem del blanc al negre amb tanta faci­li­tat, de l'oh! a l'ah! amb tanta rapi­desa. Ahir era el dia de Mave­rick, i hau­ria tocat par­lar de com 16 anys poden donar per tant. Però varen tirar Márquez, i se'ns va encon­gir l'ànima. Moto 2 ho té això de les enves­ti­des, i estàvem avi­sats. Però quan toquen el nos­tre i ja no és el pri­mer cop tot es veu més greu. Pot­ser tocava par­lar (més?) dels esve­rats i el regla­ment de Moto 2, però escol­tant en Marc excu­sant Clu­zel te n'ado­nes de com n'és de rela­tiu tot ple­gat.

Ahir, defi­ni­ti­va­ment, tocava par­lar de com la pluja pot mini­mit­zar les diferències i alte­rar els resul­tats d'una cursa. Ahir tocava recórrer al clàssic, però un ines­pe­ra­da­ment neguitós Valen­tino ens ho va espat­llar. La pluja no va ser el seu aliat.