El millor que li podria passar a Sandro Rosell, i al barcelonisme, és un 5-0 del Barça contra el Madrid en la final de la copa del Rei del dia 20. Quina situació, oi? El president endevinador. Encara que després d'escoltar i llegir segons quines coses després del 0-1 a Vila-real, la posada en escena de Rosell no està gens lluny de l'expressió quasi unànime del barcelonisme després del triomf al Madrigal i l'ensopegada del Madrid contra l'Sporting. Per tant, la desbarrada de Rosell no ha estat ni més ni menys desajustada del sentiment que molts culers expressen quan es deixen anar per l'eufòria. Passa, però, que una cosa és el col·lectiu i la bogeria que l'agita per un resultat i una altra, la cultura de l'entitat, la qual està marcada amb una rigidesa a prova de bombes per l'entrenador, Pep Guardiola.

Es desconeix encara què va poder passar pel cap a Rosell quan va perdre el sentit de la rectitud en llançar una aposta per un 5-0, amb l'afegitó en clau de mofa següent: «Per no perdre el costum.»

Home, ell que ja té un 5-0 com a president és normal que n'anheli un altre i que pugui arribar a gaudir en el millor dels somnis humits que un altre 5-0 és més que possible, però sent esportista com ho ha estat i sent president de l'actual Barça, que respira d'una altra manera, es fa difícil entendre la passada de frenada. Que Rosell es retractés diumenge passat només pot ser acceptat con un gest que l'honora, sempre que s'entengui aquesta disculpa cap els barcelonistes, col·lectiu al qual en realitat s'ha ofès.

Per a molta gent, hi ha la creença que les paraules en clau barcelonista o catalanista han des ser pronunciades per no ofendre més enllà de la Terra Ferma o per sota de l'Ebre, i aquí és on radica la nostra misèria. Per cada Santiago Segurola que honora amb la seva saviesa la professió, n'hi ha vint que no saben on tenen la mà dreta, i que en la dialèctica de generar casus belli en tot el que toquen, l'endemà ja ni recorden per a qui o per a què lluitaven o discutien. La disculpa no pot anar mai pel que digui o pensi aquesta gent, sinó que s'accepta pels barcelonistes que, abonats a la prepotència durant molts anys, han seguit els savis consells de Guardiola: ser respectuosos amb el rival i acceptar-lo com a part important en el negoci.