Els genis surten quan menys se'ls espera i a vegades se'n van a deshora. Com Seve. A l'Espanya dels anys setanta no hi havia cap raó perquè sorgís el geni més gran que hi ha hagut en la història del golf a tot el món. El golf a Europa era una qüestió de les illes Britàniques i allà va ser on el van acollir i on encara ara, i per sempre més, és estimat de veritat. Sabien que venia d'un país al nord de la península Ibèrica, Cantàbria, i van arribar a creure que Pedreña era la capital d'aquell lloc tan verd com les seves illes. Admirat a tot el món, a les illes Britàniques Seve és «el golf». El van estimar per com jugava. A Espanya, el van apreciar pels seus èxits. Ell va convertir el golf de tota la vida en un esport apassionant, en un joc ple màgia, en un espectacle de masses. «Carisma, talent i màgia», com deia ahir Ramon Besa. Seve va concebre el golf com a esport universal, també. Va ser el primer europeu que va guanyar el Masters d'Augusta i el primer no britànic que va participar en la Ryder Cup. Va trencar fronteres, va establir noves fites, que és el que fan els precursors, els elegits. En el món del golf hi ha altres jugadors amb més bon palmarès, però ningú ha tingut la imaginació de Seve amb un pal a les mans. Geni pur, Seve no ha pogut ensenyar a ningú a jugar a golf com ho feia ell. És impossible. Però sí que ha ensenyat que sense esforç tampoc res no és possible. El nord-irlandès Graeme McDowell va dir ahir que el millor que havia sentit sobre la mort de Seve era: «Déu devia necessitar unes classes per al seu joc curt.» No sé si l'hi millorarà, però no podria tenir millor company de partit.