Poc després de les dues de la matinada de dissabte, a la seva casa de Pedreña, va morir Severiano Ballesteros, als 54 anys. Envoltat dels seus familiars, en la més absoluta intimitat, com volia, és com va marxar el millor golfista espanyol de tots els temps, afectat per un tumor cerebral contra el que va lluitar incansablement des del 2008, quan a l'octubre se li va detectar i que va implicar, fins a final d'any, quatre delicades operacions. La seva notable recuperació, bastida en una força de voluntat encomiable, va fer oblidar, per un temps, les doloroses seqüeles de la malaltia, unes conseqüències que en els últims mesos van evitar que pogués fer vida normal, i des de fa uns dies, resignar-se al que ja s'intuïa inevitable.

El seu germà gran, Baldomero, va vestir-lo amb la mateixa camisa blanca, el mateix jersei i pantaló, de color blaus, que vestia Seve els diumenges de torneig. Els dies en què va ser més feliç, els dies en què va il·luminar un esport que no s'entén sense ell, i que indefectiblement el trobarà a faltar. «Ell sabia que es moria i ho va fer amb una gran enteresa», va afirmar el gran dels Ballesteros. Es va acomiadar de tots, amb senzillesa, amb un t'estimo i donant els ànims dels que era capaç en el seu estat ja dèbil. La mateixa senzillesa amb què vol ser acomiadat. «Ens ho va deixar tot dit», afegia Baldomero, compungit portaveu de la família. El funeral públic, el pròxim dimecres (13 hores), serà a l'església del poble, la de San Pedro; la vetlla, en canvi, serà només per als íntims i familiars, els únics que estaran presents en l'últim desig de Seve: dipositar les seves cendres al jardí de casa seva, d'on mai no va voler marxar, on sempre va tornar i en què va sentir-se com un més. «És un noi de poble, ell va néixer aquí i aquí es quedarà», segellava el seu germà gran. Però per al món del golf, en particular, i l'esport, en general, la seva memòria no és la d'algú més. Un esportista que, des de la humilitat, va construir una carrera incomparable (més de 90 títols, entre ells 5 Gran Slams) enaltida per un mèrit de valor incalculable: obrir camí.

El golf és el que és pel que va fer i va aconseguir Severiano, impulsor inqüestionable i apassionat d'un esport marcat per la seva manera singular i única de jugar-lo. Ahir, les mostres de condol es barrejaven amb paraules que subratllen la seva importància per situar el golf a l'altura de la gent. «Estats Units va tenir Jack Nicklaus i Arnold Palmer, però Seve va ser el nostre Palmer i Nicklaus junts», va dir Bernard Gallacher, capità seu en tres edicions de la Ryder Cup, una competició que va enaltir fins a fer-la tant popular que va ser capaç de treure-la de les illes Britàniques, que sempre havia estat la seu europea fins al 1997, quan va ser capità en l'edició disputada a Valderrama. Com no podia ser d'una altra manera, Europa es va imposar als Estats Units, on també s'amunteguen els elogis de mitjans de comunicació i jugadors com Mickelson i Woods. «Amb la mort de Ballesteros, un dels veritables jugadors originals, el món del golf és més insuls i menys excitant», revela la prestigiosa revista Sports Illustrated. Potser no es pot resumir millor. Sense Seve, el golf no serà el mateix. El golf mateix és el seu llegat; ell és l'essència del golf.