Opinió

Exposició, exploració, consolidació i...

Amb diverses variants tàctiques, la millora del Barça ha de venir de la qualitat individual

El primer any va ser el de l'exposició del mètode. El segon, el de l'exploració de vies de creixement. El tercer, el de la consolidació. Aquesta quarta temporada de Guardiola ha de ser el de la recerca de la sostenibilitat, per allargar el cicle guanyador dels últims anys i establir les bases per a la continuïtat del model sense davallades sobtades. El Barça es juga avui un títol que si es guanya pot fer més còmoda l'arrencada de la temporada i que si es perd no ha de suposar cap trasbals ja que els títols de veritat es decideixen a la primavera (amb la cimera d'hivern que suposa el Mundial de Clubs). La planificació de la preparació física de l'equip està clarament enfocada a l'amplitud de la temporada, mentre que la del Real Madrid ha buscat un punt àlgid per a aquest doble enfrontament. El títol d'aquesta nit s'ha d'analitzar sota aquest condicionant fonamental. Del partit al Bernabéu val la pena assenyalar-ne un aspecte de cada equip. El Barça, sense estar en bones condicions físiques, va mostrar el seu aspecte més combatiu, de competidor nat. Aquella força competitiva que li permet no enfonsar-se en els partits que es compliquen i que en tots els enfrontaments li permet situar la seva qualitat tècnica com a avantatge decisiu. Aquesta manera de competir que té aquest equip no és el seu aspecte més visible, però és tan valuós com el sistema de joc o la qualitat dels jugadors. Del Madrid toca fer-ne un elogi. Va fer un partit tàcticament molt bo. Mourinho va abandonar plans específics de desactivació del joc blaugrana i va apostar per contraposar-li un model de futbol directe. El Madrid ja era l'any passat un equip molt bo i aquest sembla que ha trobat una via de creixement.

Creixerà prou per retallar distàncies amb el Barça? Possiblement no. Guardiola ha fet una aposta sòlida per allargar el cicle de l'equip. Dos fitxatges de jugadors que poden ser tan titulars com els de l'onze tipus: Cesc i Alexis. El concepte és clar: buscar la competitivitat per encarir la titularitat. L'any passat es va consolidar l'onze titus: Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Sergio, Xavi, Iniesta, Pedro, Messi i Villa. S'hi va afegir un element al mateix nivell, Mascherano. I Keita és un jugador número 12 de garantia. Ara hem de situar Cesc i Alexis a aquest nivell, i ja sumen quinze. Thiago ha de fer en el Barça el pas endavant que ha fet amb la selecció espanyola. I Fontàs ha de demostrar que Puyol es podrà retirar algun dia, més enllà de la interinitat d'Abidal com a central. Dels altres, progressa adequadament Afellay. Guardiola té elements per fer un onze molt competitiu en cada partit. Ha explorat i consolidat variants tàctiques perquè l'evolució de l'equip no es pari. La millora ha de venir ara de la qualitat individual. El tècnic assumeix el repte de gestionar els minuts per a cadascun. Si tot va bé, el Madrid es mantindrà a distància. I a Europa no es veu cap més equip que hagi pogut escurçar distàncies.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)