Final­ment, el dia que havia d'arri­bar va arri­bar. Va ser diu­menge, cap a 3/4 de 2 de la tarda, a Taegu, Corea del Sud, en la final dels 100 metres del mun­dial d'atle­tisme. Des de l'agost del 2009, quan la Fede­ració Inter­na­ci­o­nal d'Atle­tisme (IAAF) va variar la seva regla­men­tació sobre les sor­ti­des nul·les i va deci­dir que ja no es podia fer cap sor­tida nul·la, que estava espe­rant que algun peix gros fos des­qua­li­fi­cat per haver infrin­git la norma que va entrar en vigor l'1 de gener del 2010. I al final el peix afec­tat ha estat el més gros de tots: Usain Bolt.

Quan es va apro­var la norma que ara Bolt ha posat de moda ja es va gene­rar un debat sobre si era justa o no. Com que no va pas­sar res fora de la nor­ma­li­tat de manera imme­di­ata, i men­tre els atle­tes que eren des­qua­li­fi­cats no eren estre­lles, no pas­sava res ni impor­tava a ningú si era just o no que els velo­cis­tes no tin­gues­sin marge d'error en les sor­ti­des. I encara impor­tava menys que la nova norma eli­minés el que sí que era una injustícia fla­grant: la norma ante­rior per­me­tia fer una pri­mera sor­tida nul·la, però cas­ti­gava la segona, encara que el seu autor no hagués tin­gut res a veure amb la pri­mera. O sigui que amb la regla­men­tació vigent fins a l'1 de gener del 2010, si qual­se­vol altre atleta hagués fet una pri­mera sor­tida nul·la i després Bolt hagués fet la badada que va fer, el jamaicà també hau­ria estat des­qua­li­fi­cat. Ell fora i el pro­ta­go­nista de la pri­mera sor­tida falsa, Yohan Blake, per exem­ple? Hau­ria pogut córrer, i gua­nyar, la final. Era més just aquest sis­tema?

Les sor­ti­des nul·les en les pro­ves de velo­ci­tat no s'acos­tu­men a fer acci­den­tal­ment. Quan ja s'ha ini­ciat el pro­ce­di­ment de sor­tida, els atle­tes sem­pre el poden atu­rar aixe­cant el braç i és un sis­tema electrònic el que con­trola que cap atleta deixi de fer pressió sobre els tacs de sor­tida abans del límit esta­blert. Per tant, no és un ull humà el que con­trola la sor­tida, sinó una màquina. Que es pot equi­vo­car? És clar. Com tot en la vida. Que els jut­ges no donen tots les ordres a la mateixa velo­ci­tat? Si la teva intenció no és robar la sor­tida, tant se val si triga una dècima de més o de menys entre donar l'última ordre i donar el tret. Bolt no va inten­tar robar la sor­tida. Es va moure, es va aixe­car i ja està. Va fer una errada d'un prin­ci­pi­ant que no és.

També es parla molt de la impo­sició d'aquesta norma per part de les tele­vi­si­ons per evi­tar que els hora­ris sur­tin de mare. D'acord, però els prin­ci­pals interes­sats que les pro­ves comen­cin a les hores que estan pro­gra­ma­des són els matei­xos atle­tes que han de com­pe­tir, i que no els fa cap gràcia haver d'estar-se atu­rats espe­rant a la cam­bra de sor­ti­des, un cop fet l'escal­fa­ment, perquè hi ha algun com­pany que vol jugar a ser més viu que el jutge. Perquè en el fons encara estem par­lant d'esport, encara que cada dia més tot ple­gat sigui més espec­ta­cle que esport. I en espec­ta­cle, Bolt és un dels reis.

I si els atle­tes tenen algun pro­blema per aguan­tar els ner­vis, que dema­nin con­sell als seus col·legues de la natació. En els dar­rers anys s'ha cri­ti­cat molt la inde­fi­nició de la Fede­ració Inter­na­ci­o­nal de Natació (Fina) sobre els banya­dors de plàstic i l'allau de rècords que va pro­vo­car. En el tema de les sor­ti­des, la Fina avan­tatja de dotze anys la IAAF, ja que les sor­ti­des nul·les estan pro­hi­bi­des des del 1998. Hi va haver un període d'adap­tació i no han pas­sat pas grans pro­ble­mes. És clar que cap Bolt de la natació no ha fet el babau.