Podria sem­blar pedant, però a tots aquells que van votar “sí” a la cre­ació d'una grada d'ani­mació els reco­ma­na­ria que lle­gis­sin els tre­balls de Car­les Viñas sobre els grups ultres, El mundo ultra i Tolèran­cia zero. El feno­men dels radi­cals en el fut­bol és, en cer­cles acadèmics, prou cone­gut i estu­diat perquè es pugui afir­mar que qual­se­vol escletxa que en per­meti el seu crei­xe­ment és pre­o­cu­pant. Es poden fer tan­tes acla­ma­ci­ons com es vul­gui sobre el “bar­ce­lo­nisme, cata­la­nisme i civisme” de deter­mi­na­des ini­ci­a­ti­ves, però segur que a certs grups d'ani­mació actu­als del Barça, com ara Sang Culé o Dracs 1991, no els farà gaire gràcia reviure un nou intent de cre­ació d'una grada jove tenint el pre­ce­dent d'aquell pro­jecte de la junta de Núñez, ofi­ci­a­lit­zat la tem­po­rada 1994/95.

Tinc dub­tes sobre si Rosell sor­tirà airós d'aquest pro­jecte. Per una banda, la iden­ti­tat dels grups d'ani­mació està prou arre­lada perquè sigui com­pli­cat que accep­tin una coor­di­nació supe­rior. Ja en aquell pri­mer intent (1994-1999), les iden­ti­tats dels grups par­ti­ci­pants a la grada (Boi­xos Nois, Sang Culé Cor Català, Almogàvers i Uni­barçata­ris) van xocar d'inici i els pro­ble­mes eren pre­vi­si­bles. D'altra banda, hi ha grups que van sor­tir ver­ta­de­ra­ment tocats d'aquell intent fallit de fer una grada jove –alguns van dei­xar d'ani­mar al Camp Nou i tot–. A tot el debat sobre la grada d'ani­mació em falta la valo­ració (clara) dels actu­als grups d'ani­mació. Què en pen­sen ells sobre el col·lec­tiu Fanàtics Barça, impul­sor de l'ini­ci­a­tiva? Alguns arti­cu­lis­tes ja els han posat al punt de mira com a tapa­dora dels Boi­xos Nois. I els altres grups, què en diuen? Seran cer­tes les pres­si­ons que diuen que tenen que, fins i tot ara, no opi­nen sobre el denun­ciat retorn dels ultres al Camp Nou?

Si Rosell acon­se­gueix l'auto­rit­zació dels Mos­sos i fa una grada d'ani­mació exem­plar, com va defen­sar Jordi Car­do­ner a l'assem­blea, podrà alçar-se amb un tri­omf que cap altra junta ha acon­se­guit. Ara bé, si és la via per tei­xir com­pli­ci­tats amb com­pa­nyies poc reco­ma­na­bles perquè no posin pals a les rodes a la seva gestió (ni ame­na­cin la seva esfera per­so­nal), el bar­ce­lo­nisme té un pro­blema majúscul.