La gestació d'un equip
L'Espanyol ha trigat nou mesos a tornar a guanyar un partit fora de casa. Més d'un ha comentat durant aquests dies que això ha estat com un embaràs i, en certa manera, podríem dir que no els falta raó. I és que tot aquest temps d'espera pot exemplificar perfectament que l'equip de Pochettino es troba encara en plena gestació.
Sigui per necessitats econòmiques del club, o bé per voluntats esportives i de vestidor de l'entrenador, l'Espanyol ha passat a ser, sobretot des de la meitat de la temporada passada, un equip en formació, completament renovat i amb una mitjana d'edat de poc més de vint-i-quatre anys, que el converteix en el més jove de tota la lliga les dues últimes temporades. Ni el fitxatge de Pandiani a finals d'estiu, amb 35 anys molt ben portats, li ha fet perdre aquesta condició.
Segurament, doncs, en aquesta aposta per fer un grup jove i gairebé nou podem trobar bona part de les explicacions de per què els blanc-i-blaus han estat tant de temps sense guanyar fora de casa. Si ja, d'entrada, a qualsevol equip, sigui més o menys experimentat, li costa puntuar lluny del seu hàbitat natural, a l'Espanyol aquest objectiu li suposa un esforç addicional.
I és que els pecats de joventut o de falta de rodatge en un terreny de joc es deixen veure molt més quan jugues de visitant que no pas quan jugues al teu estadi, i amb l'escalf dels teus incondicionals aficionats. No és estrany, per tant, que l'equip blanc-i-blau es trobi més còmode quan ha de jugar a Cornellà-el Prat que no quan ho ha de fer en un altre camp.
L'Espanyol ha fet aquesta aposta, mig per necessitat, mig per convenciment, però ha pres un camí, i això vol paciència, calma i tant de temps com el que dura un embaràs. Perquè, en definitiva, el que deuen voler tots els periquitos és poder gaudir a la llarga d'una criatura ben sana i ben maca, i això no s'aconsegueix en quatre dies.
Si tothom ho té clar, des dels dirigents fins als seguidors, segurament tot arribarà. Si, per contra, d'aquí a poc temps es tornen a canviar el rumb i la línia a seguir, tornarem a èpoques passades, en què el club i l'equip demostraven que encara no sabien que volien ser quan fossin grans.