La setmana passada fets com la captura i mort de l'assassí Gaddafi i el moviment en el complicat tauler de la pau fet per altres assassins, com són els d'ETA, van treure a la reinvenció de La Masia l'impacte i la potència mundial que es preveia que tindria, malgrat que TV3 hi va abocar tots els mitjans, tot just el dia que més se li va reclamar que estigués pels assumptes polítics. Res a criticar a la televisió catalana, que per les vies adients va saber canalitzar la informació en la mesura que calia i atorgar el màxim interès als fets de proximitat.

Sens dubte, al Barça l'agenda política del dia li va fer la guitza, com tants altres cops els seus esdeveniments han eclipsat d'altres, també de gran rellevància. Tant és, el cas és que malgrat el possible coitus interruptus exterior amb la inauguració de la nova Masia el club va transmetre una imatge impecable i es va lluir projectant grandesa.

L'actual directiva i el Barça no poden ser menys que felicitats sense reserves per a l'acte, a l'altura del que ara és el club, una icona mundial que necessita transmetre el seu dia a dia amb la màxima potència, ja que hi ha molta gent que se sent molt identificada amb el club català.

El Barça, que de vegades ha estat petit i encongit quan ha hagut de projectar-se al món, perquè ha sofert l'empetitiment per vergonya del què diran degut a una mala entesa discreció, va fer un salt enorme la setmana passada quan va presentar la nova Masia, en una exhibició de grandesa a la qual el Barça no pot renunciar.

Al marge d'enrabiades, d'ismes, de rancúnies i d'altres males herbes que creixen en el si de l'entitat, abocada massa hores a estar discutint-se ella mateixa i llepant-se les ferides, ningú es va poder donar per obviat en l'acte de la posada en escena del nou centre, on es va escenificar la immensitat d'aquesta entitat i on es va signar amb lletres d'or que el pal de paller d'aquest club és la feina que es fa amb la gent de la casa.

Ningú no renunciarà des de la perspectiva barcelonista a comptar amb el millor jugador del món si aquest no ha tingut la sort de crear-se a La Masia i, per tant, si s'està en disposició caldrà anar a buscar-lo fora, però amb l'acte de la setmana passada a Sant Joan Despí el barcelonisme subratllava que no hi ha cap dubte que la Masia és l'inici de tot, l'aposta, la cultura, el mètode i l'essència.

La junta de Sandro Rosell és va lluir i va transmetre al món amb un acte majestuós i impecable el seu compromís amb una manera de fer a Can Barça, que de vegades ha donat bons fruits, i d'altres cops no tan bons, però que al cap i a la fi és el punt de partida on es troba la naturalesa del Barça; intentar fer les coses bé amb la gent de casa, si és possible. Felicitats per l'acte i pel compromís.