Un cop sabut que la lliga no s'aturarà a TV3 a partir de la temporada vinent, també s'agraeix que s'hagi rebaixat una mica la dialèctica, de vegades passada de la ratlla, que s'ha hagut d'escoltar i llegir en molts els racons del país. Hem conviscut aquests darrers tres dies amb el més mesquí del caràcter català, quan des d'alguns sectors s'ha llançat als lleons un canal que atorga qualitat en un món tan carrincló com és la televisió actual a l'Estat espanyol. Em quedo amb el raonament polític, sovint patètic, però aquesta tisorada que no té si i, per altra banda, amb la defensa que s'ha fet des de dins de la institució televisiva, perquè haver escoltat algunes veus d'aquí és per pensar que mai no podrem arribar enlloc amb tanta gent posant pals a les rodes.

No podem mirar a un altre lloc quan ens parlen de la despesa d'un hospital o la d'un canal televisiu mantingut pel poble, ja que en aquests dos àmbits hi ha unes fuites de diners que posen els pèls de punta i que a més d'un hauria d'avergonyir. Per tant, si no hi ha diners per a la llei de la dependència, per exemple, se'ns fa molt feixuc defensar algunes despeses tan desmesurades. Per tant, és clar que si hi ha sectors tan importants i necessaris en la nostra societat que s'estrenyen el cinturó, com no ho haurà de fer una televisió que ens costa tant.

I si el futbol ha de penalitzar, doncs haurà de ser així. Però no perdem la memòria quan evoquem els grans moments que hem viscut a TV3 amb el futbol. Per començar, parlar de futbol de qualitat, i em refereixo a l'espectacle televisiu (sense locució ni futbolistes), no es pot entendre sense TV3 i Canal +, les dues televisions que ens han mostrat en la pantalla una manera de fer a partir de la qual sabem el que és un bon treball de realització i una posada en escena per omplir l'expedient.

TV3 és qualitat. No vol dir que tots els partits de futbol que apareixen per aquest canal ho siguin, perquè hi ha una cosa que s'ha de diferenciar: quan el treball el fa la gent de Sant Joan Despí o quan només reboten el senyal que els arriba d'una altra tele.

En el primer cas, des de començament dels vuitanta, sense aturar-nos en els colors ni equips, la gent de TV3 ens ha ensenyat una altra manera de veure el futbol per la televisió. Ells han fet d'això, igual que els de Canal +, un grandíssim espectacle.

S'entén, llavors, que a alguns espectadors ens amoïni que TV3 no torni a abocar el seu coneixement, talent i la seva saviesa en l'espectacle futbolístic, perquè ells, sense cap mena de dubte, són els millors.

Ara bé, si cal estrènyer-se el cinturó, es fa. S'ha fet altres cops i sense protestar, perquè aquí ja ningú no es queixa, potser per ganduleria o menfotisme. I si la lliga marxa de TV3, doncs què hi farem. Ara bé, més que mai, necessitarem que les ràdios estiguin ben ajustades a la imatge, perquè el futbol en d'altres televisions el volum estarà al zero.