Tot sembla que ha fluït naturalment. Cesc Fàbregas, fill pròdig de retorn a Can Barça, va arribar, es va posar la samarreta amb el número 4, l'adient, i es va afegir a un grup format, entre d'altres, per amics i excompanys del futbol de base, com Gerard Piqué i un tal Messi. Tot molt normal. El que és extraordinari de tot plegat és que Cesc hagi complert amb escreix la muntanya d'expectatives que, després d'alguns serials d'estiu, havia generat la seva arribada entre la parròquia culer. Joan Vila, un savi del futbol de base, solia dir: “Dels nens que hi ha ara en el club, molts jugaran a primera. Però jugar al primer equip del Barça és una cosa diferent”. Cesc fa que tot sembli fàcil, natural. Aquí rau el secret de la seva qualitat.