Amb el que costa obtenir un retorn en clau catalana als èxits dels nostres esportistes arreu del món, com més reconeixements fem més ens adonarem del potencial real de l'esport català. No hi ha cap festa de l'esport català sobrera, no hi ha cap premi als catalans de l'any que faci nosa, no hi ha cap iniciativa que posi en valor l'esport català en el context internacional que no mereixi atenció. Endogàmics? I tant. Només faltaria, veient el pa que s'hi dóna i com Espanya s'apropia impúdicament del potencial català per sustentar èxits esportius alhora que nega sistemàticament la representació internacional de Catalunya. La feina de difondre i prestigiar els nostres premis ja ens la farem nosaltres. Com tot.