A un debutant se li reclama que ha de fer mèrits. Molts mèrits per guanyar-se el respecte de tothom. Dels seus, dels adversaris, dels aficionats i dels àrbitres. En l'NBA no és cap excepció. A Ricky Rubio se li gira molta feina i de moment ha tingut una bona acollida. I un reconeixement reservat als esportistes amb talent com el seu. Les seves característiques s'ajusten al que agrada. L'esperaven de fa temps i l'han rebut amb els braços oberts.

Els elogis que rep pel seu joc i per la seva manera de fer a la pista en aquests primers partits recorden el que va passar el dia que Aíto García Reneses el va fer debutar en el bàsquet professional, a l'ACB, amb la Penya amb només 14 anys. Va ser un fenomen en el seu moment i ho és ara. I això no s'oblida. Aquí i allà. El seu talent pren una dimensió que molts ja sabien malgrat que surt d'un any no gaire bo al Barça. La seva visió del joc i la velocitat de les seves accions generen un desequilibri als adversaris que enforteixen el seu atac i el fan més atractiu. L'NBA li possibilita explotar justament les seves condicions innates per jugar a bàsquet. Ara els nord-americans ja ho poden veure en aquests primers partits. I aplaudir-lo. I fer crits d'exclamació sorpresos del que s'ha inventat en un moment. És una capsa de sorpreses.

Ricky Rubio és un dels aspirants que ja ha presentat la seva candidatura aquesta temporada al reconeixement de la lliga de bàsquet considerada com la millor del planeta. L'exigència per lluir aquesta temporada una samarreta de qualsevol equip de l'NBA reclamarà als jugadors, a tots plegats, un esforç físic concentrat en menys temps i més partits seguits. Molts partits i pocs entrenaments. I Ricky ha entrat en aquesta roda amb fermesa i convenciment fins al punt que cada dia algunes de les seves jugades d'enginy apareixen en els resums del més destacat de cada jornada.

Ara per ara, el del Masnou és un fix en les televisions del món i sembla que no li serà gens difícil guanyar-se el respecte esportiu per la seva capacitat de competir, de sorprendre i de fer vistós un esport que reclama molt físicament. El que està fent com a debutant en l'NBA convida a l'optimisme i referma el que ja sabíem del que és capaç de fer amb una pilota a les mans i amb l'afegit de la seva qualitat. Tot i la seva joventut, ha arribat a l'NBA carregat de títols i ha fascinat des del dia del seu debut. Amb experiència per ser el manaire d'un equip que no pot pensar en l'anell de campió però sí a créixer esportivament en cada partit. Tant li fa passar la pilota per sota de les cames a un dels jugadors més reconeguts de la competició o fer un tap contundent a un altre. Participa com ningú de l'espectacle en aquests primers partits, però també hi ha qui li reclama més aportació de punts. Vaja, que millori en el llançament.

Se sap que en l'NBA molts jugadors només pensen en les seves estadístiques al marge del que faci l'equip conscients que no poden aspirar als play-off pel títol. Ricky té molt marge de millora. El seu talent ja el posa ell mateix al servei de l'equip i de l'espectacle. Està comprovat. Fa quatre dies que és a l'NBA i segur que la seva capacitat d'aprenentatge s'incrementarà. Els esportistes saben que els elogis són sempre temporals i que la memòria en l'esport és molt feble. Tot va molt ràpid i de ben poc serveix el que s'ha fet. Ricky sap on és i què ha de fer. Té molta capacitat per aprendre. Però que ningú no dubti que ja en sap molt. I en pot saber molt més. Haurem de matinar més d'un dia al crit “d'avui juga Ricky”.