Ningú podrà dir a Mauricio Pochettino que no és fidel a les seves idees i que no les manté fins on faci falta. No tenir-ho clar en la seva professió és sovint sinònim de feblesa i ell no pateix d'aquest mal. Ho ha demostrat des que es va fer càrrec del primer equip de l'Espanyol i aquesta setmana n'hem tingut un nou exemple amb el cas de Kameni. El destí és capritxós i just quan el camerunès tenia els dies comptats a l'Espanyol, expulsen el porter de la copa i es lesiona el titular en la lliga. L'argentí no es mou gens ni mica de la línia marcada i convoca els dos nanos del filial per jugar contra el Còrdova.

Fins aquí tot sembla coherent i lògic si no fos pel discurs que ha anat repetint des que va començar la temporada quan se li preguntava per l'absència de Kameni en les convocatòries: “Tinc tres porters de gran nivell a l'equip i haig de triar. Són decisions esportives.” Ha reiterat diverses vegades el tècnic. I és aquí on la parada es desmunta, on una idea per més correcte que sigui perd força i on es demostra que, de tant en tant, la gent preferiria saber la veritat i no sentir com es fuig d'estudi. Amb la no-inclusió de Kameni en l'equip dimecres passat queda clar que els motius de la desaparició del camerunès no són esportius, sinó d'una altra mena. Uns motius que si segurament l'entrenador no els hagués esquivat públicament els aficionats l'hi haurien agraït, i tot tancat.

El destí i els discursos, però, han anat fent gran la pilota, amb comunicats oficials parlant de negociacions avançades pel traspàs de Kameni, fet insòlit al club, que jo recordi, i havent de resoldre l'embolic fent jugar un porter de 19 anys en un partit transcendental.

Segurament del jove debutant en sentirem a parlar i molt bé. Té un gran futur al davant i la cosa promet, però aquesta no era la manera d'estrenar-se. Tot al seu moment, poc a poc i bona lletra. L'excés de responsabilitat cal mesurar-lo. Pochettino ha jugat amb foc i ha estat a punt de cremar el noi, per culpa d'un afer en el que no hi té res a veure. Ja ho diuen que molts cops quan dos es barallen n'hi ha un tercer que rep. Per sort, aquest cop no ha estat així. Prenem-ne nota.