Opinió

AL CAP DEL CARRER

Quan Marc va decidir que seria una estrella

A finals del 2006 vaig entrevistar Marc Gasol després d'un llarg estira i arronsa amb Pesic, el seu tècnic, que el volia blindar. No m'estranya. Amb 21 anys, era campió del món i ja despuntava com el millor pivot de la segona lliga del món, l'ACB. I estava començant a deixar de ser el germà de. El risc que li pugés el fum al cap era evident. Però les paraules treball, esforç, fidelitat i motivació no sonaven buides com en altres casos i el seu discurs era raonat, argumentat i allunyat de la superficialitat dels postadolescents de la seva edat. Havia vist l'èxit del seu germà i el que costava, havia vist món. I havia decidit que estava en disposició d'intentar-ho. Ja és All-Star i em fa l'efecte que el millor encara ha d'arribar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes

No sóc subscriptor

Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu

Per
només
48

per un any

Ja sóc subscriptor

Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.

Activa la subscripció