Quan Marc va decidir que seria una estrella

A finals del 2006 vaig entre­vis­tar Marc Gasol després d'un llarg estira i arronsa amb Pesic, el seu tècnic, que el volia blin­dar. No m'estra­nya. Amb 21 anys, era campió del món i ja des­pun­tava com el millor pivot de la segona lliga del món, l'ACB. I estava començant a dei­xar de ser el germà de. El risc que li pugés el fum al cap era evi­dent. Però les parau­les tre­ball, esforç, fide­li­tat i moti­vació no sona­ven bui­des com en altres casos i el seu dis­curs era rao­nat, argu­men­tat i allu­nyat de la super­fi­ci­a­li­tat dels posta­do­les­cents de la seva edat. Havia vist l'èxit del seu germà i el que cos­tava, havia vist món. I havia deci­dit que estava en dis­po­sició d'inten­tar-ho. Ja és All-Star i em fa l'efecte que el millor encara ha d'arri­bar.