En la cultura nord-americana estan molt arrelades les històries de segones oportunitats. Els relats de personatges, de persones de carn i ossos, que ho han aconseguit tot, ho han perdut i han estat capaços de ressorgir. En el món de l'esport hi ha una d'aquestes històries que, potser molt aviat, està podent ser escrita en els últims temps: la llegenda del ressorgiment de Tiger Woods. Ha passat per les dues etapes prèvies. Va ser capaç de fer realitat el somni del seu pare, convertir-lo en la seva determinació vital i enfilar-se fins al cim del món del golf i mantenir-s'hi durant anys i anys, batent quasi tots els rècords. Només li queda el de tornejos del gran slam guanyats. En té catorze. Li'n falten quatre per atrapar Jack Nicklaus. En la trentena, Woods està, estava, en la projecció adequada per superar aquest rècord i convertir-se, sens dubte, en el millor jugador de golf de tots els temps. Però fa quasi tres anys va tenir la gran caiguda. La descoberta de les seves múltiples infidelitats i la consegüent ruptura matrimonial el van enfonsar psicològicament. Va perdre un dels seus factors diferencials sobre els seus competidors: la seva força mental i la capacitat de concentració.

Quan va tornar a agafar els pals després d'uns mesos retirat va ser un jugador vulnerable. Ni més ni menys que la majoria dels seus competidors, però era una sensació desacostumada en el fins llavors etern número u. El seu swing no era la meravella perfecta d'abans, el seu cos tampoc li responia i les lesions van començar a ser companyes habituals. El gran Tiger s'havia de reconstruir de nou: mentalment, tècnicament, físicament.

En els últims mesos ha tret el cap en alguns tornejos, però no ha aconseguit la continuïtat en els quatre dies dels tornejos per aconseguir un títol. Fins diumenge passat, que va completar quatre magnífics recorreguts i es va endur el títol en un torneig del PGA Tour, l'Arnold Palmer Invitational. El primer torneig oficial des del seu retorn. El primer pas perquè el seu retorn sigui veritable i es pugui explicar la història de la segona oportunitat de Tiger Woods.

Ell sap i tothom sap que el seu retorn a l'elit del golf no serà veritable fins que torni a guanyar un torneig del gran slam. I ell sap i tothom sap que Tiger té entre cella i cella el Masters d'Augusta que té lloc aquesta setmana entrant. “Pure joy (pura alegria)”, va dir diumenge després de tornar a tastar la victòria. “Estic desitjant que arribi Augusta. He treballat molt durament per arribar fins aquí. Aquesta setmana he fet grans cops en condicions difícils i això és un bon símptoma amb vista al Masters d'Augusta”, hi va afegir. Diumenge sabrem si Tiger encara ha d'esperar o si ha conquerit la seva segona oportunitat. Seria bonic, quinze anys després, en el mateix escenari de la seva primera victòria en un gran. Seria una bona història, i no només americana. Una història global en un món global.