No tinc prou coneixements ni informació per saber si en altres àmbits de la vida hi ha aquest afany que hi ha en el món de l'esport per elevar qualsevol esdeveniment, esportista, equip, entrenador, afició, instal·lació... a la categoria de millor del món. En el món de l'esport tenim una gran facilitat per catalogar les coses sense aturar-nos a pensar si hi raons objectives en les afirmacions que fem. Tant se val. Ens agrada? Doncs és el millor del món. I tan tranquils.

Aquests dies podem veure a TV3 com s'anuncia el Gran Premi d'Espanya de fórmula 1 que es farà d'aquí a unes setmanes al Circuit de Catalunya. I en la versió més llarga de l'anunci es qualifica la fórmula 1 com el “millor espectacle del món”. Ja sabem que en la publicitat s'hi val tot per vendre el producte, però sembla que exageren una mica. I encara sort que el mundial 2012 ha començat com ha començat –quatre vencedors en quatre curses– després del monòleg de Red Bull el 2011.

Un altre qualificatiu de “millor del món” que em va sobtar i em va fer mal a les orelles i tot va ser el que van deixar anar al TN de TV3 des del RCT Barcelona el dia abans del Godó. Per vendre –i justificar– que Esport 3 dedicarà cada dia un munt d'hores al torneig, van dir que al Godó es podia veure “el millor tennis del món”. Si la afirmació respecte de la fórmula 1 es pot discutir, aquesta s'ha de rebutjar sense dubtar. Si al Godó hi ha el millor tennis del món, què hi ha a Roland Garros i Wimbledon? Que hi participi el millor del món en terra batuda –Rafa Nadal– no fa extensiu al torneig el qualificatiu que porta el mallorquí. I aquest qualificatiu de millor del món en terra batuda de Nadal –que és veritat– tampoc té un rànquing oficial que ho justifiqui, ja que la llista ATP té en compte totes les superfícies.

Llista ATP. Aquí volia anar a parar. No hi ha res que ens digui si és “millor” el mundial de fórmula 1, un partit del Barça de futbol, dels Lakers de bàsquet, una cursa de Moto GP o una etapa alpina del Tour, però sí que hi ha campionats i rànquings que atorguen títols de campions o de números 1. I la veritat és que tampoc els fem cas. Quin és el millor equip de futbol del món? El Barça, que va guanyar el mundial de clubs. I de bàsquet? Doncs cap, que no hi ha una competició equivalent –encara que el campió de l'NBA es consideri campió del món–. I el millor tennista? El número 1 de l'ATP. I el millor pilot de fórmula 1? Sebastian Vettel, campió el 2011. I així podríem seguir.

Justament, la copa d'Europa de futbol va néixer per una afirmació que l'any 1954 es va fer en un article en el Daily Mail sobre que el Wolwerhampton, que havia guanyat l'Spartak de Moscou i el Honved en uns amistosos, era el millor equip de futbol del món. Un periodista de L'Equipe, Gabriel Hanot, es va rebel·lar davant la gosadia britànica i va llançar la idea de fer una copa d'Europa de clubs de futbol per poder determinar qui era el millor realment. El seu diari va recollir el repte i va presentar un projecte de campionat que la UEFA, després de certes reticències va acceptar, i el setembre del 1955 va començar a jugar-se la copa d'Europa de futbol. Una competició que, des de llavors, determina quin és el millor equip d'Europa i obre el camí a poder lluitar per ser el millor del món. Dos qualificatius que ara mateix té el FC Barcelona. I que no es poden negar. En tot cas tenen data de caducitat. En les finals que es juguen cada any.