Un any més, els fets demostren que el gran premi de fórmula 1 és un patrimoni que Catalunya no es pot deixar perdre. Les curses que apleguen 80.000 espectadors o més es compten amb els dits d'una mà. La política del Circuit de Catalunya, a la vista que l'Estat espanyol no surt de la crisi, ha estat captar públic estranger –entrada de diner net, i no diner intern que canvia de mans– i ha tingut èxit fins al punt que és una via per explotar més en el futur. L'impacte econòmic que genera el gran premi genera un IVA que, si es quedés a Catalunya, permetria gairebé pagar els caríssims drets de calendari que cobra Bernie Ecclestone. A més, el gran premi dóna feina directa i ajuda a sostenir empreses que patirien sense l'esdeveniment. Tan sols en termes econòmics, perdre el GP tindria uns costos econòmics globals superiors a l'estalvi que permetria a les arques públiques. En termes d'imatge i promoció internacional, no cal ni parlar-ne. Ha costat molt arribar fins aquí i la F-1 no és un sac foradat. No és, per tant, moment d'alimentar dubtes i indecisions. I si la supervivència passa per alternar la cursa a Catalunya i a València, que es faci, però amb l'objectiu a mitjà termini de recuperar la periodicitat anual. Si algun GP és sostenible, ha de ser aquest.