Editorial

L'EDITORIAL

Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí

Un any més, els fets demostren que el gran premi de fórmula 1 és un patrimoni que Catalunya no es pot deixar perdre. Les curses que apleguen 80.000 espectadors o més es compten amb els dits d'una mà. La política del Circuit de Catalunya, a la vista que l'Estat espanyol no surt de la crisi, ha estat captar públic estranger –entrada de diner net, i no diner intern que canvia de mans– i ha tingut èxit fins al punt que és una via per explotar més en el futur. L'impacte econòmic que genera el gran premi genera un IVA que, si es quedés a Catalunya, permetria gairebé pagar els caríssims drets de calendari que cobra Bernie Ecclestone. A més, el gran premi dóna feina directa i ajuda a sostenir empreses que patirien sense l'esdeveniment. Tan sols en termes econòmics, perdre el GP tindria uns costos econòmics globals superiors a l'estalvi que permetria a les arques públiques. En termes d'imatge i promoció internacional, no cal ni parlar-ne. Ha costat molt arribar fins aquí i la F-1 no és un sac foradat. No és, per tant, moment d'alimentar dubtes i indecisions. I si la supervivència passa per alternar la cursa a Catalunya i a València, que es faci, però amb l'objectiu a mitjà termini de recuperar la periodicitat anual. Si algun GP és sostenible, ha de ser aquest.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes

No sóc subscriptor

Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu

Per
només
48

per un any

Ja sóc subscriptor

Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.

Activa la subscripció