Els èxits del Barça dirigit per Pep Guardiola van mantenir més o menys tranquil i controlat l'entorn del Barça durant quatre anys. L'anunci de la no-continuïtat de Guardiola el va revifar i, des d'aquell dia, sense ni tan sols respectar la final de la copa, tenim l'entorn funcionant a plena potència.

I què és l'entorn? Qui no ho sàpiga, o vulgui aprofundir-hi, només ha de llegir aquest llibre, el tercer volum sobre el Barça que el periodista de l'agència EFE i articulista d'aquest diari, Àlex Santos, va publicar en la col·lecció Fora de Joc de l'editorial Cossetània. Àlex Santos ens explica qui i quan es va inventar el terme entorn (Johan Cruyff, evidentment) i ens situa les indestriables però al mateix temps complicades relacions entre el Barça i els mitjans d'informació. Aquest llibre es va publicar el maig del 2010, quan el Barça de Guardiola complia la seva segona temporada triomfal.

Àlex Santos ens diu que “l'entorn del Barça és molt més que els mitjans de comunicació. És el seu esperit, la seva ànima, l'ombra que l'acompanya constantment, és la seva gent, el seu passat, el present”. Tothom és entorn. Gairebé es pot dir que si el Barça no tingués entorn s'hauria de crear.

El subtítol del llibre, El circ mediàtic del Barça, deixa ben clar quin és el paper dels mitjans al voltant del Barça i no només dels mitjans. Santos fa un interessant repàs històric dels més de 100 anys de premsa esportiva a Catalunya, amb especial incidència al paper de rotatius com ara El Mundo Deportivo i l'Sport, i de TV3. També ens explica l'estreta relació de Núñez, Gaspart i Laporta amb els mitjans i l'ús que n'han fet i com el mateix club s'ha acabat convertint en un mitjà de comunicació en si mateix, amb les noves tecnologies i la seva pròpia televisió, i com el mateix club també s'ha convertit en entorn.