Somiar és gratis
Pitjor escenari que el que hi va haver quan Josep Guardiola va agafar les regnes del Barça no el viurà Tito Vilanova, per molta remor que hagi aixecat la seva designació. Que vagin dient. Ara et toca a tu, i tenim ganes de veure't treballar. Somiar és gratis, i per això ningú ha de treure al nou entrenador del Barça la il·lusió ni les ganes que en té. No som ningú per posar en dubte la seva posada en escena ni tampoc els somnis que pugui tenir.
Tito Vilanova és el nou entrenador i mereix, no només el màxim respecte, sinó l'empenta sense fissures d'una afició que ha vist desfilar tants entrenadors i jugadors per l'entitat en els darrers decennis que ara no ha de tenir por dels que s'han quedat i de qui els ha de governar, després dels mèrits que han fet per guanyar-se certa autoritat moral davant la seva parròquia.
No valen ombres de dubte sobre el nou entrenador ni aquest joc tan pervers de començar a escampar misèries sobre si té o no ascendent al vestidor o si està capacitat per abocar en els jugadors el grau de passió que vessava Guardiola. Seríem molt injustos maltractant d'una manera immerescuda una persona que ha estat un gran professional on li ha tocat jugar aquests darrers quatre anys.
Ara, com a bon barcelonista, i com així va reconèixer el dia de la seva presentació –i com hauríem fet tots amb un mínim de capacitat i preparació–, se li presenta el moment més important de la seva vida professional; dur les regnes del tresor més important que té el Barça, el seu equip, ocupació per a la qual hi hauria garrotades a la porta de les oficines del club entre representants per col·locar-hi el seu entrenador.
A partir del 16 de juliol, hi seran tots, i algun reforç de qualitat. Saben jugar a futbol com el àngels. Quina por hi ha? No hi ha hagut cap argumentació tècnica, i especialment expressada per gent que la toqui, no bocamolls que s'atreveixen amb tot i contra tots, que hagi rebatut l'elecció de Vilanova ni que hagi posat en qüestió algun detall que fes pensar que no es tracta de la persona adient. El Pep ja no hi és. Per tant, ens n'hem d'oblidar. Ara l'elegit ha estat l'ajudant, la mateixa funció que fa uns anys ocupaven els dos Xavi Pasqual de les seccions, i sembla que els aprenents no ho han fet gens malament (tots dos han guanyant aquest any el títol de lliga, de bàsquet i handbol).
El millor gest que podria fer l'aficionat culer és esperar a veure què és el que Vilanova és capaç de donar al club ocupant la màxima representació al vestidor. Que ningú es posi nerviós pel que escoltarà, perquè ens trobem en el pitjor dels circs, el del futbol, en què tothom és capaç d'extreure una conclusió gratuïta sense cap temor que el temps li tregui la raó sense mostrar per això cap avergonyiment. Aquesta ha estat l'elecció. I és bona, especialment perquè la massa compacta del vestidor, on hi ha el millor de l'equip, continuarà i amb ganes de recuperar la pistonada esportiva perduda la temporada passada.
Per començar, Vilanova tindrà a les seves ordres un jugador que milers d'entrenadors voldrien: Leo Messi. Només cal saber què és el que més interessa al club, a l'equip i que el futbolista se senti còmode i satisfet. La resta, anirà tot rodat.