Els dirigents polítics de l'esport espanyol són uns genis. Resulta que ens repeteixen dia sí i dia també que Espanya és del bo i millor de l'esport mundial i després arriben els Jocs Olímpics, la delegació espanyola guanya les medalles que guanya –disset, tres d'or– i diuen que estan satisfets, que fins i tot aquest resultat, inferior al de Pequín i Atenes, està per sota de les previsions. Unes previsions que ja es van cuidar bé de fer públiques, deixant que els mitjans més proclius a alabar els herois esportius espanyols es fiquessin de peus a la galleda amb les seves travesses.

El president del COE, Alejandro Blanco, va afirmar el 25 de juliol: “Espanya ha d'estar per sobre dels resultats i no estar pendent de les dotze, catorze o vint medalles. Els resultats estan aquí, cada cap de setmana s'està fent bé.” A què es referia Blanco quan deia “cada cap de setmana s'està fent bé”? Segur que no pensava en taekwondo, vela, lluita o natació sincronitzada. M'inclino més a creure que es referia a les motos, el tennis, la fórmula1, el futbol i el ciclisme, que són els que actuen cada cap de setmana. I és clar, la majoria d'aquests als Jocs, res de res. Hores després que Mireia Belmonte trenqués la sequera espanyola a Londres, quan l'histerisme es començava a apoderar de la Casa de España de Londres, Blanco va dir que “l'esport espanyo estava per sobre dels resultats”. Ahir, en la seva columna al diari Marca, Blanco escrivia que el balanç dels Jocs era que “a simple vista, és positiu o molt positiu” i que França i Itàlia guanyen més medalles, però perquè inverteixen molts més diners que Espanya en esport. Ai, els maleïts diners!

El geni més gran és el ministre del ram, José Ignacio Wert. Abans dels Jocs, va dir: “Espero que la collita de medalles sigui la que ens mereixem.” Ni una xifra. Ahir, en una entrevista a Onda Cero va afirmar que el resultat “havia estat bo, millor del que sembla, malgrat grans decepcions que han arribat en esports com el futbol, el tennis i el ciclisme”. La millor frase va venir quan Wert es va referir a com havien anat guanyant les medalles la delegació espanyola durant els quinze dies dels Jocs: “Crec que ens ha sobrat una setmana al davant i ens n'ha faltat una altra al darrere. Si traiem la mitjana de l'última setmana ens n'anem a les 30 medalles.” Què diu senyor ministre? I quins esports posaria en aquesta setmana imaginària? Deixaria participar les altres delegacions, o s'ho farien vostès solets? Està dient que menys judo, rem, natació, halterofília i més vela, taekwondo, natació sincronitzada i piragüisme? El programa olímpic està fet com està fet i les medalles es guanyen quan es posen en joc, ni abans ni després. No l'hi han explicat?

L'última. Al secretari d'estat per a l'Esport li pregunten al Marca si es queda amb Phelps o Bolt, i ell respon que amb David Cal. Sí, senyor.