Pedro Martínez de la Rosa va celebrar diumenge a Monza el seu Gran Premi número 100 a la fórmula 1. El tercer lloc de Fernando Alonso en la mateixa cursa va significar el podi número 80 de la seva carrera en el mundial de fórmula 1. En la cursa anterior, a Bèlgica, Michael Schumacher havia celebrat el seu Gran Premi número 300. Tot un reguitzell de dades, i més que n'hi ha hagut i que n'hi haurà, que tenen valor pel que fa als seus protagonistes però que el perden gairebé tot si entrem en el joc de les comparacions. I, normalment, una marca, un rècord, sempre s'acaba comparant i situant en una llista dels millors de tots els temps.

Es fa difícil admetre sense cap vacil·lació que Usain Bolt i Michael Phelps siguin millors que Carl Lewis, Jesse Owens, Mark Spitz o Johnny Weissmuller per la dificultat en comparar esportistes d'èpoques tan llunyanes en el temps i que han competit amb tantes diferències de material o tecnologia. Al capdavall, però, els 100 metres continuen sent 100 metres ara i l'any 1936 i Bolt els corre en 9.58 i Owens ho va fer en 10.2.

Encara és més difícil, però, donar valor a dades que no són marques fetes en una cursa, sinó acumulació de victòries o punts al llarg d'una carrera. I aquí arribem als 300 GP de Michael Schumacher, els 100 de De la Rosa o els 80 podis d'Alonso. Ahir Fernando Alonso, en un acte promocional a Madrid, va dir que li feia una gran il·lusió haver aconseguit igualar els 80 podis del seu ídol, Ayrton Senna. Una dada totalment objectiva. El malaguanyat pilot brasiler va pujar 80 cops al podi –41 victòries– en les 162 curses que va disputar en les vuit temporades i l'inici de la novena, en què va ser a la fórmula 1 fins a la seva tràgica mort a Imola. L'asturià ha arribat als 80 podis –30 victòries– en 191 curses que ha disputat en les deu temporades i aquesta. La xifra, 80, és la mateixa; les circumstàncies, absolutament diferents.

Les victòries, els podis, les posicions preferents i els punts acumulats no els hauríem de fer servir per comparar pilots o vehicles. Si a les dades exposades abans hi afegim que Senna va sumar 610 punts en tota la seva carrera i que Alonso en té 1.265, ben poca cosa s'hi ha d'afegir. Fa un any, també després del GP d'Itàlia, Sebastian Vettel havia acumulat 284 punts en el campionat, deu més que els que Jim Clark, dos cops campió del món, va fer en les nou temporades que va ser a la fórmula 1. Ara hi ha més curses –la temporada amb més curses de Senna, en va tenir 16, les mateixes que la més breu de Fernando Alonso– i s'atorguen més punts i a més pilots. Res a veure, doncs.

Deixem que Schumacher celebri la cursa 300, De la Rosa la 100 i Alonso el podi 80, són èxits ben seus, però deixem-nos també de comparacions. L'esport i la seva història no mereixen aquestes frivolitats.