José Ignacio Wert, el ministre d'Educació i Cultura que ahir va dir que l'interès del govern del qual forma part és “espanyolitzar els alumnes catalans” amb la finalitat que “se sentin tan orgullosos de ser espanyols com catalans” és també el ministre del ram de l'Esport. Les afirmacions que va fer ahir al Congrés dels Diputats són una barbaritat que es desqualifiquen soles i són la continuació del que va dir dies enrere sobre que a les escoles catalanes es formen independentistes. Pel que fa a la cultura, Wert ha passat les tisores brutalment a Catalunya, al·legant, si fa no fa, que el que fem els catalans en aquest sector no és d'interès general.

I en l'esport, la tercera pota de la trona ministerial del senyor Wert? Aquí també ha retallat –que ho preguntin als del CAR de Sant Cugat–, però no li ha fet falta fer declaracions com les que va fer ahir. I això que sembla que les victòries de la roja en les seves diverses versions no han tingut els efectes benèfics que esperaven. Perquè sembla que Gasol, Xavi, Puyol i companyia vestits amb la samarreta vermella espanyola haurien fracassat en l'objectiu –no dels esportistes, dels responsables polítics de l'esport espanyol– d'espanyolitzar els ciutadans de Catalunya a través de l'esport. Ja és casualitat que les seleccions espanyoles de futbol i bàsquet, les dues úniques de les quals es pot esperar aquesta feina d'espanyolització, tinguin tants jugadors catalans. Ja ho reflectia l'enquesta de la Plataforma Pro Seleccions que publicàvem dimarts: un 64% diu sí a les seleccions catalanes, però al mateix temps un 70% diu que dóna suport a les seleccions espanyoles. És a dir, que donar suport a la roja no és contradictori amb el fet de voler seleccions ni, cal pensar-ho, amb el de voler la independència. La mateixa enquesta duia la resposta: a les seleccions espanyoles hi ha molts catalans i, per això, molts catalans no consideren incompatible voler seleccions pròpies i, mentrestant, anar amb les espanyoles.

Però malgrat tot, un sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió ens deia també ahir que un 74% de catalans estarien a favor que es fes un referèndum per decidir si Catalunya ha de convertir-se en un nou estat d'Europa. Tot plegat un munt de dades que només aclarirem quan les urnes ens diguin el 25 de novembre cap on anem. Fins llavors, el ministre Wert, vist el fracàs de l'espanyolització a través de l'esport, segur que seguirà tocant els nassos amb el que els mestres fan o no fan a les escoles catalanes i lamentant que no hi hagi cap mundial o europeu de futbol o bàsquet, o un Jocs Olímpics, en els propers mesos que li permetin dir que l'interès del govern és espanyolitzar els esportistes i aficionats catalans amb la finalitat que se sentin tan orgullosos de ser espanyols com catalans. Una frase que no em consta que Wert hagi dit mai, però que ha fet tot el possible –ell i els seus predecessors– perquè el desig es convertís en realitat.