El càstig a Lance Armstrong ha provocat i provocarà reaccions, valoracions i justificacions de tota mena: mèdiques, jurídiques i ètiques, entre d'altres. Com que no entenc gaire res de medecina, ni de lleis i la filosofia va ser l'última assignatura que vaig aprovar a COU, deixarem que els experts de veritat facin les seves valoracions en aquests terrenys. És clar que tinc els meus pensaments i les meves opinions sobre el cas Armstrong –a qui vaig admirar–, però encara tinc l'esperança que el nord-americà trenqui el seu silenci i llavors tindrem quasi totes les cartes sobre la taula.

Mentrestant, m'he rellegit el llibre que el metge francès Jean-Pierre de Mondenard, expert en dopatge, va publicar l'any 2011 i que es titula Tour de France. 33 vainqueurs face au dopage, en què analitza les relacions que tots els vencedors del Tour després de la Segona Guerra Mundial, del 1947 al 2010, han tingut amb el dopatge. La seva conclusió és esfereïdora. Dels 33 campions, només un, el nord-americà Greg LeMond no ha estat mai relacionat amb el dopatge. I De Mondenard encara no s'acaba de creure del tot la netedat de LeMond perquè, tot i que mai va tenir cap positiu, ni es va escapolir de cap control, ni va treballar amb metges o amb equips amb casos de dopatge, va ser company d'equip de Laurent Fignon i aquest, en la seva autobiografia, confessa que va prendre amfetamines.

En tot cas, De Mondenard repassa, un per un, el que els vencedors del Tour han fet o no amb el dopatge. No en el Tour, en tota la seva carrera ciclista. I a la llista hi ha llegendes com Anquetil, Merckx, Hinault o Indurain, a més de Bahamontes, Ocaña, Delgado, Pereiro, Sastre i Contador, els nostres il·lustres veïns del sud vencedors de la cursa dels nostres veïns del nord. A la llista de De Mondenard hi cap tot: positius certificats i sancionats; positius perdonats per justificació mèdica –algunes a priori, com hauria de ser, d'altres a posteriori, com no hauria de ser–; no-presentació a controls; implicació en operacions i xarxes de distribució i/o consum de productes dopants; haver format part d'equips amb un llarg historial de dopatge, haver treballat amb metges implicats en dopatge o haver confessat, en la majoria dels casos, un cop ja retirats, haver pres substàncies dopants.

Es podrà estar o no d'acord amb els criteris que usa De Mondenard, però com que quasi no salva ningú, no se'l podrà acusar de xovinisme ni res per l'estil. A més de dades hi ha moltes reflexions. Seves i d'altres. Juga molt amb una frase que s'usa sovint per relativitzar el dopatge: “Una injecció no farà mai que un ase guanyi un pura sang” i que el 1996 el periodista francès Pierre Chany va readaptar: “El dia que un ase guanyi un pura sang gràcies a una injecció, llavors sí, i només en aquestes condicions, podrem afirmar que el ciclisme està en perill de mort.” Lance Armstrong era un ase?