Opinió

Sempre somio avorrir-me així

És preferible tenir el segon a 9 punts i el tercer a 13 que viure en la crispació permanent

Pot haver-hi tantes sensibilitats com habitants té el planeta. Acotem-ho: tantes maneres d'entendre la vida, tantes aspiracions personals com ciutadans té una comunitat. La meva –i ni de bon tros pretenc que sigui la de més gent– no és viure contra algú. No necessito un alter ego, un model al qual confrontar-me, una visió antitètica del món amb la qual pugnar per no sé quina victòria. No em cal, però sé que hi és. I hi ha qui viu millor si pot viure contra algú. No comparteixo aquesta visió, ni tampoc el com pitjor, millor, tot i que admeto que en aquest aspecte he hagut de donar alguna raó en els últims anys. Somio en un país amb definició pròpia, sense necessitat de contraposar-la a la realitat sociopolítica i econòmica que ens ofega. Una altra cosa és que, com que aquesta realitat no ens facilita la nostra pròpia definició, no queda més alternativa que confrontar-s'hi. Però si sé que demà tenim una bona notícia, abandono ara mateix la resistència. No la necessito. La vida hauria de poder ser més relaxada.

També hi ha qui no sap definir-se com a barcelonista sense contraposar-se amb el Madrid i que s'ha molestat quan Simeone ha dit que la lliga és avorrida perquè ho ha entès com un menyspreu. No ho sento d'aquesta manera. Vaig entendre què significava la lliga de Venables perquè havien passat tretze anys i pel mig el segrest de Quini, les lesions de Schuster i Maradona i les últimes escorrialles del règim anterior adherides a l'estament arbitral. Per això, i perquè –m'agradi o no– em vaig fent gran, el retrat del meu ideal oníric és el d'aquesta temporada. Nou punts al segon –que no és el Madrid– i tretze al tercer. Sense tensió, sense crispació. Endavant amb l'avorriment que ens permet mantenir a ratlla les pors d'una història que ha estat massa cruel. Cholo, jo no m'avorreixo. M'ho passo més bé que mai i voldria –sé que és metafísicament impossible– continuar per sempre en aquest estat de felicitat continuada a la qual ens ha portat un equip i un estil de futbol. I estendre aquest avorriment tan estimulant i tan saludable a tots els àmbits de la vida d'aquest país.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)