Estic desconcertat perquè tinc la sensació que guàrdies civils, inspectors d'Hisenda i agents dels serveis secrets estan iniciant –i el que vindrà– una estratègia de pressió implacable contra –aquí no hi ha casualitats– qualsevol que es manifesti públicament al costat del procés sobiranista. Grataran tot el que puguin i amb el més mínim indici, a fiscalia o al jutjat. I fiscals i jutges no podran fer altra cosa que, com a mínim, mirar-s'ho. Unes diligències que seran convenientment amplificades i manipulades pels altaveus cavernícoles de sempre. I, insisteixo, em sembla que tot això tot just ha començat, que haurem de tenir molta paciència, un alt grau d'estoïcisme i una bona dosi de diligència per no encantar-nos pel camí, perquè en el fons és el que busca aquesta estratègia.

Dit això, si hi ha corruptors, corromputs i corrupteles, delinqüents i delictes, que se'ls apliqui la justícia. Però no siguem ingenus. N'hi ha al nostre país i al veí, tot i que ara intentaran fer-nos creure que el grau de putrefacció català és infinitament superior a l'espanyol. Aquest últim, ara no interessa tant remenar-lo.

I passarà que ens vendran com a corrupció simples infraccions fiscals, errors de gestió o decisions preses sense passar tots els filtres. De corrupció n'hi ha, però que no ens entabanin. I sobretot, no caiguem en la trampa d'acceptar amb fatalisme que tot està podrit, que tots els càrrecs electes es dediquen a la martingala permanent. És fals. Com també hi ha acusacions falses, investigacions amb pocs indicis i delacions amb interessos inconfessables.

La llei té una literalitat que de vegades pot ser utilitzada per finalitats molt diferents de les que la van inspirar. Per rebatre la manipulació de l'esperit de les lleis només hi ha el sentit comú. I aquest és el que em fa pensar que si a la directiva de Joan Laporta se li carrega la responsabilitat de la temporada 2002/2003 –que van exercir només la setmana abans de tancar l'exercici– i no es fa amb la de Joan Gaspart –que va manar les altres 51 setmanes– és que estem malalts. Em preocupa que totes les instàncies judicials hi hagin coincidit. Tenim una justícia d'autòmats, sense ànima? A Laporta se li ha d'imputar tota la gestió del juliol del 2003 fins que va plegar. Si la LFP va atorgar-se uns poders que no tenia i li va permetre no avalar el 15% del pressupost perquè el Barça tancava amb beneficis, tampoc Laporta ha d'afrontar tot sol aquest problema. La gestió dels seus set anys sí que és completament seva. Si hi ha grans barbaritats punibles, que en respongui, perquè no deixen de ser els diners de tots els socis. Però –i que no se'm mal interpreti– tinguem molt present que la judicialització permanent per gestions discutibles de les que totes les directives prenen la podem pagar molt cara en el futur. Perquè, veient la factura personal que es pot arribar a pagar, ni els més honestos del país voldran posar-se al capdavant de res. Que s'imposi el sentit comú.