No ens podem permetre mai més l'espectacle lamentable d'aquell invent de supercopa que va fracassar l'any passat una mica per culpa de tots plegats. No ens podríem perdonar que el Barça, l'Espanyol i la federació no es posessin d'acord en una data abans de final de temporada. I que sigui respectada independentment de si el Barça presenta el filial o un híbrid del primer equip i del B. En el moment en què estem, més enllà del pur interès esportiu que pugui tenir un Barça-Espanyol de posttemporada, cada error que cometem ens penalitza com a país. Cada símptoma de divisió és utilitzat en contra pels que voldrien buidar de fons polític la Generalitat i convertir-la en un simple gestor de serveis al ciutadà.

La supercopa del 2012 va saltar pels aires quan el Barça va anunciar que hi aniria amb l'equip B i l'Espanyol va replicar que només s'enfrontaria amb el primer equip blaugrana. I la federació catalana, que se'n fa un tip de demanar un cop de mà per favor i sisplau, sovint amb respostes decebedores, no hi va poder fer res i es va haver d'empassar el trofeu. Aquest ridícul no es pot repetir.

Sigui quin sigui el moment, sempre es pot fer algun gest per buscar la complicitat de l'altra part. El compromís personal del president de l'Espanyol, Joan Collet, amb el procés polític engegat a Catalunya és inequívoc. En el cas del Barça, és el club qui ha dit del dret i del revés que estarà al costat de la majoria del poble català. Doncs han de saber que el país necessita un trofeu, tan prestigiat com sigui possible, per guardonar el seu millor equip de futbol.

La dictadura del calendari és fèrria, sobretot amb el Barça, que juga lliga, Champions i perd el vuitanta per cent de la seva plantilla cada cop que hi ha convocatòries de seleccions. I que ha de donar vacances, per llei i per la salut física i mental dels jugadors. A una setmana de les semifinals contra el Bayern, s'entén que Tito Vilanova no arrisqués ni un pèl dels seus jugadors, però a Munic algun es va quedar a la graderia. I hi ha Abidal, que si necessita alguna cosa és ritme de partit. La sola presència d'un parell o tres jugadors del primer equip hauria elevat el prestigi de la jornada de semifinals.

Confiem que la final no la jugarà estrictament el Barça B. Però encara que fos així, també hem de confiar que l'Espanyol no actuarà com un any enrere. No concloure la competició, havent disputat ja les semifinals, abocaria el torneig gairebé a la desaparició. Perquè en pretemporada, entre gires, vacances, tornejos estiuencs, la lliga de vint que ha de començar a mitjan agost i les aturades per seleccions, encabir-la és impossible. I la copa Catalunya, un torneig feble i amb dificultats de consolidació en un calendari impossible, no resistirà un segon fracàs. Un esforç que, com en moltes petites coses, ens hi juguem el país i el futur.