Advertia recentment la Unió Europea, mitjançant una informació del diari The Independent, que els equips de la lliga que van poder esquivar la conversió en societat anònima esportiva (Barça, Madrid, Bilbao i Osasuna), podrien perdre la condició de ser les úniques entitats esportives en mans dels seus socis.

El motiu que empara aquesta intenció se sosté en un suposat estudi dels darrers quatre anys en què aquestes entitats haurien rebut ajudes il·legals (?).

Siguin quines siguin aquestes ajudes il·legals, no les rebrien igualment en cas que fossin societats anònimes? Posem per cas la requalificació dels terrenys on abans hi havia la ciutat esportiva del Madrid i on ara s'alcen quatre torres mig buides: si el Madrid fos una SAE, algú pensa que l'Ajuntament no li hauria fet costat a l'hora d'aplanar el terreny perquè el club blanc liquidés un deute com va passar fa anys?

Tots pensàvem que a la Unió Europea hi ha gent que intenta fer les coses bé, promovent la màxima competència i evitant que les lleis locals generin monopolis, entre altres coses, però en aquest cas sospito que el ridícul pot ser majúscul. Que la Unió Europea denunciés que el repartiment dels drets de televisió, i a la vista queda, està orientant la lliga a una lluita exclusiva entre dos, perquè es queden amb la majoria del pastís, seria raonable, però el cas de les ajudes il·legals, no l'acabo d'entendre.

Què s'entén per ajudes il·legals? Jo sí que entenc el que pot ser una ajuda il·legal en el futbol, i a més molt inflacionista: la compra d'un club per part d'un mafiós rus, d'un xeic àrab o fets com aquests que sí que desvirtuen el torneig local i l'àmbit continental, amb l'arribada de carretons de milions que no es generen en el mateix futbol, i que tal com arriben, un dia poden desaparèixer.

La conversió dels clubs en societats anònimes esportives va arribar com a conseqüència dels desgavells dels dirigents als clubs, que tancaven els comptes amb unes pèrdues que ningú assumia; bé, l'Estat, amb la derivació de part de la recaptació de les travesses.

El govern del PSOE de final dels vuitanta va elaborar una llei que posteriorment en els noranta va desenvolupar les SAE. Tots els clubs que en un període de cinc anys no havien produït números negres, es van convertir en societats anònimes, però se'n van escapar les quatre entitats esmentades.

Donat els fruits recollits en aquesta ja llarga experiència de les SAE, el fracàs ha estat majúscul. I no només en la lliga, ja que als clubs més importants d'Anglaterra, els seus seguidors anhelen recobrar el control de les entitats, la majoria de les quals estan en mans de persones alienes al futbol, i en la majoria dels casos, estrangers milionaris amb l'únic objectiu de promoure la seva imatge en la lliga més important del món.

En la lliga estatal, l'estructura de la majoria dels clubs esportius no ha ajudat que aquests estiguin més ben gestionats, fins al punt que tots han perdut competitivitat i han permès que la competició cada cop sigui més avorrida i més previsible.