Hi ha qui comença a desesperar-se amb l'aclimatació que s'ha convingut per al jove Neymar Jr., un habitual de la banqueta, utilitzat per jugar minuts cap al final del partit. I és comprensible que s'hagi instal·lat aquest neguit perquè el brasilers no és cap cadell que acabi d'aterrar en el futbol professional.

Neymar és el primer que ha recordat que arriba a un equip que ja funciona i que el seu objectiu no és desbancar l'estrella, Lionel Messi, ni tan sols eclipsar-la. Donat aquest raonament, més d'un cop expressat per ell, no s'ha de témer que el futbolista pugui patir una ansietat que mereixi una aclimatació que comença a ser desesperant, perquè tot sembla que va massa a poc a poc.

Al marge de tot, també s'ha d'entendre la mentalitat de l'entrenador, Gerardo Martino, i les seves eines per posar un jugador del nivell de Neymar just en el moment en què el futbolista no es cregui que se'l reclama per salvar el partit i que hagi de carregar amb una responsabilitat que li pugui fer més mal que bé.

Ara bé, amb 57 milions d'euros de traspàs, haver estat un dels jugadors determinants en la darrera copa de les Confederacions, en què Brasil va escombrar Espanya, i un llarg recorregut amb el Santos com a professional, cal tornar a recordar que Neymar no és cap becari que mereixi una sobreprotecció.

De fet, cada cop que ha entrat en el camp, el Barça ha millorat amb el brasiler, perquè sap com ningú com acostar la pilota a la porteria contrària, com buscar una passada perillosa i com atemorir els rivals.

Per tant, després de tres partits oficials, ja comença a ser hora que Neymar deixi de ser aquell Iniesta que sempre resultava ser la baula més feble de la cadena i acabava sent condemnat al canvi, a la suplència o una aclimatació que va resultar excessiva.

Neymar ha de saltar ja al camp i començar a aixecar el nivell d'aquest Barça, que quan se li han plantat al davant equips que han mossegat –no va ser el cas del Llevant–, les ha passat magres. Encara més, amb l'absència de Messi per lesió, què millor aparador per a Neymar, a qui no li tremolaran les cames pel fet de posar-se a l'esquena la responsabilitat que sap que un dia o un altre haurà de carregar.

Però en el futbol una cosa és el que cregui la crítica i els aficionats que més convé a un equip o a un futbolista, i una altra de molt diferent és l'elevat coneixement de què disposa l'entrenador de l'entorn humà que té al vestidor.

Prova d'això van ser les paraules pronunciades per Messi en un reportatge que va elaborar Barça TV i que ha tornat a emetre aquest estiu per lloar l'aportació de Ronaldinho. Messi, en la seva breu intervenció, deixa clar que estarà eternament agraït a Frank Rijkaard per la paciència que va tenir a l'hora d'anar-lo introduint en el primer equip, amb paciència. Tot una revelació de l'argentí, quan tots pensàvem que Rijkaard havia anat massa a poc a poc amb ell, encara que en el cas Neymar, el brasilers fa temps que va deixar de pertànyer al futbol de base del Santos, i per això es fa més evident que la seva aclimatació hauria d'estar superada.