D'entrada, per evitar malentesos, trasllado la notícia apareguda aquest dimarts al web de la Real Federación Española de Futbol, segons la qual a la Ciudad del Fútbol es va fer la preestrena de la pel·lícula La gran familia española, de Daniel Sánchez Arevalo i protagonitzada per Verònica Echegui, Quim Monzó i Antonio de la Torre; una comèdia que passa durant la final de la copa del món guanyada per Espanya.

El mateix dia, del mateix espai web, descarrego la Comunicación pública de los acuerdos del juez de competición adoptados el 30 de agosto de 2013, referents al partit de tornada de la supercopa d'Espanya disputat al camp del Barça. És el PDF d'un paper on no consta el nom del jutge que acorda amb ell mateix les sancions que s'hi detallen. Buscat el nom d'aquest jutge bipolar a l'organigrama dels comitès de disciplina que dirigeixen els atacs de violència dels camps de futbol, no hi ha ningú a qui poder responsabilitzar de la bena que, en aquella comunicació pública, es veu que tapa els ulls de la justícia esportiva. Es tracta d'un altre desgavell de la RFEF, com pot intuir el lector intel·ligent, que explica clarament l'arbitrarietat de les sancions disciplinàries. Per no encaminar, aquí, ningú a la sospita de l'engany, m'afanyo a declarar que en aquell organigrama hi ha un comitè de competició de 1a i 2a divisió, però format per tres persones, i que sí que hi ha un jutge únic de competició, el Sr. Francisco Rubio Sánchez, però sota l'epígraf de responsabilitzar-se només de la 2a divisió B i de la lliga nacional de futbol aficionat; i que, a la pel·lícula, en comptes de Quim Monzó sembla que serà l'actor Quim Gutiérrez qui sortirà en pantalla. El que sorprèn més, però, és que davant d'aquest desori de la RFEF el portaveu del Barça, Toni Freixa, digui que voler-hi fer res seria com voler-se posar una bena abans de la ferida. Deuen ser benes compartides.