Avançava l'entrevista en un to tranquil, serè i assossegat quan de cop i volta el president del Barça va deixar caure que en les enquestes que el club fan als socis hi ha un 2% d'associats que no volen Messi.

L'assumpte no va tenir més recorregut, ja que Rosell ho va plantejar com una anècdota, com un desviament assumit a l'entitat, com el mal menor que sempre ha de carregar el club, que, faci el que faci, sempre hi haurà algú que ho criticarà.

Es podria considerar una cosa menor, però expressada pel president del Barça, i a més, sense venir a tomb, va sonar, així d'entrada, com si 3.500 persones, que és el 2% dels 180.000 socis que té el club, no poguessin ni veure l'argentí, l'estrella del club, el far que il·lumina la institució des del terreny de joc. Sí, 3.500 persones, força més dels que s'acosten a les assembles de compromissaris anualment.

La veritat, hauria estat bé conèixer la intencionalitat de la junta per saber què pensa la parròquia de la seva estrella, com si aquest sondeig hagués d'implicar una posició del club envers una renovació o un traspàs. I posats a saber, també tindria la seva gràcia conèixer com és què a un 2% no els agrada el jugador, aquest que acumula una vintena de hat-tricks i que cada dia rebenta algun rècord.

Interessant que el club sondegi els seus socis sobre el seus jugadors. Hauríem de descartar que l'entitat pugui tenir l'ocurrència de moure's al so que marquin les enquestes, encara no ho hem d'infravalorar, ja que no seria el primer cop que això passa a can Barça.

En l'entrevista a TV3, Rosell va deixar caure amb certa innocència aquesta petita bomba, que, vista la repercussió que ha tingut en els mitjans, sembla com si aquests haguessin redreçat el tret erroni llançat pel president del Barça i, així, evitar atiar un crisi a la institució, tot just en el moment en què algunes veus alerten de la falta de feeling entre la presidència i la família Messi, subratllada després de la qüestió de l'argentí amb Hisenda.

Posats a preguntar, no sé si també s'ha preguntat al soci si algun cop ha desitjat que el seu equip perdi. Sempre he cregut que en moments d'histèria al Camp Nou, alguns s'hi han acostat amb la mà a la butxaca per desenfundar el mocador. Segons Rosell, la singularitat de l'aficionat i soci de Barça produeix que en coses que sembla que hi ha un consens sense fissures, sempre hi hagi una aresta estranya dins la família blaugrana.

Per segon cop en pocs dies, una entrevista a Rosell ha tornat a revelar que una mà negra li vol mal, com diu ell. Sosté Rosell que, qui l'acusa, hauria d'aportar proves, però ell fa el mateix. El president del Barça s'ha queixat reiteradament aquests darrers dies que no fa més que sufocar incendis, com si no tinguessin dret a gaudir del bon moment, i que gent que ha perdut privilegis està al darrere de tota la crítica que encén Twitter.

Acabada l'entrevista, la segona en pocs dies als mitjans de la Corporació, ningú no diria que quatre veus el poden descentrar, quan té tota l'artilleria, amb televisions i un munt de diaris que no li tussen ni una decisió.