Demà juga el Barça contra l'Ajax en la lliga de campions, un partit extraordinari, concretament perquè, sent dos equips del grup dels grans d'Europa, mai no s'han enfrontat en un partit oficial. Estrany. Bé, no tant, perquè en l'inici del llarg recorregut que han tingut les competicions europees, abans de la reestructuració de la lliga de campions el 1993, la desaparició de la recopa poc després i la remodelació de la copa de la UEFA en la mal anomenada Europa League, tenia dret a jugar una copa el que havia guanyat alguna cosa. L'Ajax acostumava a jugar la copa d'Europa. Al Barça no se'l veia gaire per aquesta competició, perquè les lligues no es guanyaven amb la freqüència d'ara.

Així, el Barça i l'Ajax mai no s'han creuat a Europa per desafiar-se. No obstant això, entre tots dos hi ha moltes coses que els uneixen: filosofia, jugadors i tècnics... i un mite vivent, des que a començament dels anys setanta, al segle passat, Johan Cruyff va deixar el seu club i va fitxar pel club català. I tot va canviar. Malgrat que pesi i dolgui, sí, amb Cruyff les coses van canviar, i fent una mirada llarga cap a l'horitzó, i veient en ell el dia en què va aterrar al Prat, les coses han estat magnífiques amb ell des de llavors.

Ell és un personatge peculiar. La història el va posar a can Barça com hauria pogut posar-lo al Madrid. Sí, potser si el seu club d'origen no s'hagués entestat en què havia d'anar al Real Madrid, qui sap si finalment en comptes d'aterrar a Barcelona ho hagués fet a Barajas. També hauria pogut jugar a l'Espanyol en el seu declivi, com ho va fer Kubala per emprenyar la directiva de l'època; però en el cas de l'holandès, a mitjan dècada dels vuitanta, el Barça el va convidar a no cometre la rucada de deixar-se entabanar pels directius de l'Espanyol. Va acabar jugant al Llevant a segona divisió.

I si les coses no s'haguessin torçat a finals dels vuitanta a l'Ajax entre Cruyff i la directiva del club d'Amsterdam, potser hauria aixecat la seva primera copa d'Europa com a tècnic amb el seu equip de tota la vida, tot i jugar el final de la seva carrera amb el rival ajacied, el Feyenoord de Rotterdam.

Però la història té un altre relat al sempre recurrent, i sí... va fitxar pel Barça, i el club català, malgrat directius, entorns, periodistes punyents, ha tingut l'honor d'haver gaudit de futbol, títols i espectacle que molts a can Barça són incapaços de vincular a l'holandès perquè deuen creure que sempre va ser així. Doncs no. Hi ha un abans i un després de Cruyff.

I malgrat tot, i aquest tot engloba que sempre hi hagi qui recordi permanentment que l'holandès és un torracollons, per a moltíssims barcelonistes Cruyff és el fet esportiu més important que mai ha parit el Barça. Per això, i moltes altres coses més, si us plau, que deixin Cruyff en pau, tant els que l'estomaquen, que cada cop sembla que són més, com els de l'altra part de la trinxera que juguen perillosament a aprofitar-se de la seva imatge.

Una llàstima que demà Cruyff no sigui a la llotja del Camp Nou, al lloc on per mèrits hauria de tenir un tron, per poder presenciar un dels grans partits d'Europa, en què els dos equips deuen més a Johan Cruyff que ell a les dues entitats.