Ell es defensa amb contundència. Amb dades i, en canvi, vol entrar de puntetes en la història del Barça. Sense fer soroll. Tata Martino no vol molestar, però tampoc no vol ser considerat un tècnic que trinxa un llegat que ha rebut i que ha situat el club al més amunt que mai s'hauria imaginat ningú. Es valora la manera de fer fins ara i es mira amb lupa el que aplica Martino a l'equip com a màxim responsable tècnic. L'argentí no s'amaga de reconèixer que no és el pare de la criatura i que treballa per trobar sortides a situacions que sovint el joc del Barça no ha paït bé, ja sigui pel coneixement que tenen els adversaris com pels entrebancs que ha de superar.

En algunes ocasions en aquest inici de temporada, el joc del Barça s'ha modificat. La contemplació del joc del Barça i els comentaris que genera han fet dubtar més d'un, al marge dels resultats, també de l'esperit que ha mogut l'equip aquestes últimes temporades. Venim d'una manera de fer amb Guardiola i Tito, i fins i tot una mica més enllà. Ara el joc del Barça, per alguns i en algunes ocasions, és més tèrbol pel fet d'haver canviat de mans. Els aficionats estem obligats a entendre que hi ha modificacions en un sistema que fins ara ha anat bé. Renúncies? Canvi d'escola? De criteri? La pilota es mou diferent? No es vol ni és té tanta estona als peus si l'adversari tanca els espais per on els blaugrana s'haurien de moure? Es desplaça amb menys tocs. I més lluny.

Es vol guanyar. Això sí. Com sempre. I fer gols. Molts. L'equip ha de córrer més. Hi ha canvis, però menys dels que ens pensem que veiem? És una reivindicació dels jugadors o tot ve del convenciment del nou entrenador? Els jugadors són els mateixos de sempre. Són els de les últimes temporades que saben tocar la pilota i que han fet de l'estil del Barça un reconeixement universal de com jugar a futbol. S'han fet forts amb una proposta que ara té retocs i canvis. El nou entrenador ha establert rotacions probablement per certificar el convenciment que els seus jugadors, els que fa descansar, no són imprescindibles per a un partit, però per aquest mateix motiu el col·lectiu es reforça amb aquesta manera de fer. I que tots plegats han de fer més bo l'equip provocant el convenciment que tots són prescindibles, però bons i dignes de jugar al primer equip del Barça en qualsevol moment i contra qualsevol rival. Hi ha un inconvenient amb els joves de casa que tenen, de moment, menys paper. Entren lentament en les rotacions i entren encara més lentament al primer equip. Ho tenen bé si el resultat acompanya amb claredat.

Es té la sensació que el divertiment que garantia l'equip no es perdrà. Contra la Real Sociedad va ser un bon exemple que els jugadors no renuncien a passar-ho bé amb la pilota als peus. Martino no vol vulnerar ni posar en risc l'estil del Barça. Es veu un professional respectuós amb la feina feta. Ja ha advertit que ell no és ni holandès ni de la casa. Te raó. I si a algú, aquest fet, li genera dubtes, l'evolució de la seva feina clarificarà aquest argument exposat en roda de premsa fa quatre dies. Si mirem els resultats, Martino ha fet el millor inici de temporada dels últims anys i a més ha democratitzat el gol, malgrat el domini de Messi. L'equip és líder i amb un grapat de gols fets. El Barça vol reafirmar la seva identitat, però algú que arriba de fora pensa que cal trobar arguments per si l'equip s'encalla. Jugar al contraatac a can Barça es considera un recurs pobre. Martino és pragmàtic. Tothom sap que la pilota sempre ha d'anar al peu i que corrin els altres.