Cap entrenador del Barça ho havia aconseguit. Set victòries en els primers set partits de lliga. Amb el d'ahir a Almeria (0-2), Gerardo Martino supera el rècord de sis triomfs consecutius en l'arrencada de l'anglès James Bellamy (1929/30), dels holandesos Johan Cruyff (1990/91) i Louis van Gaal (1997/98) i dels catalans Pep Guardiola (2009/10) i Tito Vilanova (2012/13). És un registre que, com diu el tècnic argentí, no serveix de res si no s'acaba guanyant el títol. Té raó. Encara que només sigui per curiositat, mirem què va passar en els cinc precedents acabats d'exposar. Només en la temporada 1929/30, amb James Bellamy, el Barça no es va endur la lliga, que es disputava en la seva primera edició. Cruyff va guanyar la primera de les quatre del dream team; Van Gaal en va encadenar dues amb menys reconeixement del que es mereixia; Pep Guardiola va encetar els quatre anys més llorejats de la història del club i Tito Vilanova va rebentar els números amb la lliga dels 100 punts. No és garantia de res el que ha fet Martino fins avui, però no fa mala pinta.

En tot cas, aquesta mirada retrospectiva és una mostra més de la dinàmica guanyadora del club en els últims 25 anys. Traduït en títols de lliga, dels 22 que té, 12 corresponen als últims 22 anys, mentre que per guanyar els 10 primers va trigar 61 anys.

Però tornem al present. El balanç golejador de l'equip, amb 24 gols a favor i 5 en contra, és també el millor de la història del club en aquest punt de campionat. A més, feia com a mínim cinc anys que el gol no estava tan repartit com aquesta temporada, en què a la voracitat de Leo Messi –ahir en va fer un altre i ja n'acumula 8 en la lliga– s'hi han sumat l'instint de Pedro i l'encert d'Alexis, Neymar, Xavi, Cesc, Busquets, Alves, Piqué, Bartra i Adriano.

En una frase gens poètica, però molt gràfica, Juan Manuel Lillo deia en aquest diari, en ser preguntat sobre l'estil, que les estadístiques són com els tangues, ho mostren tot menys el que és important. Potser té raó. El que mostren les estadístiques fins ara és impressionant, immillorable, però el que no podran reflectir mai els números freds és que l'equip està al costat de l'entrenador, que el tècnic, com va dir el primer dia, no és ningú per canviar el model i que perseveren en l'estil. Una estadística no pot reflectir, tampoc, una jugada com la que van brodar dimarts passat Xavi, Iniesta, Messi i Neymar contra la Real, amb ovació del Camp Nou com si hagués estat gol. El Barça de Tata Martino, com va tornar a mostrar ahir a l'Estadio de los Juegos Mediterráneos, encara no és una màquina perfecta. Ni de bon tros. Cada vegada té més estones de control i possessió amb pinzellades brillants, però encara hi ha moments en què el partit se li torna boig. L'avantatge és que va progressant en les victòries i que manté una efectivitat brutal. En la lliga, set victòries en set partits.