No em sorprendria que Sandro Rosell s'hagués quedat bocabadat en saber que uns socis s'han acostat a les oficines per tramitar una moció de censura que, si prospera, en pocs mesos el podria fer fora de la presidència del Barça. Va passar el mateix amb Joan Laporta, quan una injustificada moció elaborada al taller d'alguns colpistes i executada per una mà innocent va posar el club en una situació límit. L'esquerda que es va produir llavors només va tenir la compensació que d'aquell forat negre en va sorgir el millor Barça de la història, guiat pel Pep Guardiola.

Ara la cosa és diferent. Si el club acaba acceptant la tramitació de la moció, tràmit imprescindible perquè el procés comenci a caminar, molts barcelonistes assistiran perplexos a un fet que els costarà d'entendre, però no pas a d'altres. Per als primers, perquè el mecanisme de la moció s'ha de recórrer només en cas de situació límit. Jutgin vostès si és el cas. Per als segons, la cosa estarà molt més clara, perquè des de fa molts anys, per molts socis i seguidors, Rosell és una persona non grata, com si estigués ocupant una funció per a la qual no està preparat.

El cas és que el barcelonisme torna a estar en tensió per un motiu prou conegut, com és fer fora un president que ha estat escollit a les urnes. A Josep Lluís Núñez, perquè no hi havia mecanisme per fer-lo fora (com si les urnes no fossin prou exemple), ja que no hi havia límit de mandats. A Laporta, perquè es va quedar una temporada sense guanyar un títol. I ara a Sandro Rosell, perquè diuen que menteix i ha enganyat els socis. Bé, el barcelonisme no ha d'oblidar que a Joan Gaspart se li van presentar dues mocions de censura: una de broma d'un tal Iván Carrillo, que va retirar, i una segona que es va quedar en amenaça, induïda per Ramon Fusté, i que va ser el pas previ, entre d'altres, a la dimissió de l'hoteler.

En la que ens ocupa, en una setmana en què uns empresaris interposaran demà una demanda per incompliment de contracte i en què demanen al Barça 100 milions d'euros, hi ha una doble moral en molts barcelonistes, si se sondeja, encara que sigui per sobre els fòrums de debat: no s'entén prou la moció, però si serveix per fer fora Rosell, benvinguda sigui. Ara bé, públicament, ningú no dirà que cal fer-lo fora, perquè el panorama no ho justifica.

Que aquesta moció arribi ara i no d'aquí a una setmana, un mes o un any es deu a una modificació que es pot fer efectiva el cap de setmana en l'assemblea de compromissaris: l'aprovació dels nous estatuts farà que una moció de censura necessiti un suport d'un 15% de socis per dur-la a referèndum, en comptes del 5% actual. Era o ara o mai, sembla.

Bé, com sempre a can Barça, al final el soci és sobirà i amo del destí del seu tresor.

El Barça, un club que presumeix de transparència i democràcia, veurà la quarta moció de censura en menys de vint anys. Sense dubte, ningú no dirà que no hi ha debat en l'entitat, mentre d'altres, camuflades en la seva condició de SAE o per la caspa que les cobreix des de fa decennis, no tenen ni la decència d'explicar, ja no tan sols les condicions d'un fitxatge, sinó una simple reunió dels seus directius.