La felicitat no existeix

S'ha d'adme­tre que el Barça ha posat ràpida­ment fil a l'agu­lla aquesta tem­po­rada. Agost sem­pre és un mes d'incer­te­ses, i al Barça s'havien dis­pa­rat per fac­tors tan diver­sos com el KO tècnic en la Cham­pi­ons con­tra el Bayern l'abril pas­sat, la recai­guda de Tito Vila­nova, el per­fil del seu subs­ti­tut, l'arri­bada de Ney­mar, la no-arri­bada d'un cen­tral, l'adéu de Mou­rinho al Madrid... Amb deu par­tits n'hi ha hagut prou per posar les coses al seu lloc. Pel que fa als resul­tats, sor­tir millor és impos­si­ble, amb la super­copa i el pri­mers 21 punts de la lliga a la but­xaca. Res­pecte al joc, l'equip s'està rear­mant i amb una mica de temps aca­barà d'esvair pors exces­si­ves sobre can­vis d'estil. La clas­si­fi­cació ja rati­fica que el post­mou­rin­hisme és un llast també al Real Madrid i que Ance­lotti té més pro­ble­mes per defi­nir la seva aposta que no pas Mar­tino al Barça. I ja, posats a dema­nar, el retorn de Puyol dis­fres­sarà ja veu­rem fins a quin punt l'error de no haver fit­xat un cen­tral.

Però al Camp Nou ningú comp­tava amb el retorn d'un vell fan­tasma feia temps obli­dat: les lesi­ons de Messi. Si allò eren incer­te­ses, aquesta va camí de con­ver­tir-se en la mare de totes les incer­te­ses, perquè el 10 del Barça ha pas­sat de no tenir lesi­ons mus­cu­lars en quasi cinc tem­po­ra­des a tenir-ne cinc en uns pocs mesos, totes als isquio­ti­bi­als. No hau­ria de ser un pro­blema en un equip com el Barça, però això és teo­ria i Messi és el número u, perquè juga com ningú i pro­du­eix més que cap altre. És impos­si­ble que la seva absència no resti.

Dit això, el pro­blema no és que el Barça hagi de jugar, per exem­ple, amb Pedro, Cesc i Ney­mar avui a Cel­tic Park o dis­sabte con­tra el Valla­do­lid. El pro­blema és saber si estarà al cent per cent con­tra el Madrid el 27-O, o con­tra el Milan, o en la final de la Cham­pi­ons. El pro­blema és la nova fra­gi­li­tat mus­cu­lar de Messi, pas­sar de la fia­bi­li­tat abso­luta dels últims anys a la ratxa de micro­rup­tu­res dels últims mesos. I, com és lògic, al regal que suposa per als rivals no tenir-lo al davant.