La FIFA té un problema molt greu i es diu Qatar. El Barça, també, però per altres qüestions. Quan Blatter va reconèixer en públic el passat 19 de setembre que l'elecció de Qatar com a seu del mundial es va fer “sota la influència d'interessos polítics i econòmics”, el màxim mandatari internacional del futbol directament va obrir la caixa dels trons. En primer lloc, perquè això està explícitament prohibit pel reglament de designació. Però, sobretot, perquè va destapar el que tots sabem: que Qatar no és un competidor normal, un més.

Qatar és una economia criminal. Una economia que no competeix amb la nostra, l'europea, en base a regles homologables. Si això fos un partit de boxa, nosaltres duríem guants i ells una vara per a pegar-nos a distància. Nosaltres no fem diners com ells fan els diners. L'exemple paradigmàtic ha estat el reportatge de la televisió britànica BBC que ha encès totes les alarmes aquesta setmana. Un reportatge mesurat però molt contundent, parlant dels esclaus nepalesos (no m'he equivocat de paraula) que moren construint els estadis de la candidatura del Golf.

I ara és quan jo ric. Perquè el poder dels petrodòlars no pot canviar el clima i la FIFA ha començat a tremolar, no pels esclaus, no per les influències polítiques, no pel diner criminal, sinó per la calor. I no saben què fer. Jugar un mundial al Qatar en ple estiu és literalment de bojos. I no s'ha jugat mai un mundial que no fos en l'estiu europeu. I ara què, Blatter?

La FIFA ha anunciat que estudia fer el mundial a l'hivern, però tots sabem que això és impossible. Paralitzarà totes les lligues del món? Totes les retransmissions i tots els patrocinadors, tot el circ del futbol s'hauran d'aturar per un error de la UEFA? Ja fa riure, ja, que, després d'haver superat tants obstacles, els manaires del futbol mundial acaben topant amb el desert.