El pre­si­dent de l'Espa­nyol, Joan Collet va obrir la caixa dels trons ahir en la seva con­ferència al Tri­buna Bar­ce­lona. El man­da­tari blanc-i-blau denun­ci­ava el que és sabut per tot­hom, però que molts volen ama­gar, l'esbi­ai­xat repar­ti­ment dels drets tele­vi­sius. El Barça i el Madrid, les dues super­potències del fut­bol esta­tal, viuen ali­e­nes a la crisi que sac­seja el món espor­tiu i la resta d'equips s'empor­ten les engru­nes. No és la pri­mera vegada que se'n parla ni tam­poc que se'n par­larà. La lliga està zombi i d'aquí poc, si no es posa fre a una situ­ació més pròpia d'un oli­go­poli o un càrtel, molts equips sem­bla­ran un dels múlti­ples pro­ta­go­nis­tes que deam­bu­len a The walking dead. El pri­mes símpto­mes són clars en l'hemorràgia cons­tant de talent cap a l'exte­rior. Ara mateix, la Pre­mier Lea­gue anglesa i la Bun­des­liga van dues pas­ses al davant i són les lli­gues que tot­hom vol seguir. Fins i tot la Ligue 1 de França sem­bla que agafa embran­zida per con­ver­tir-se en un cam­pi­o­nat més atrac­tiu a ulls dels afi­ci­o­nats. Totes tres com­pe­ti­ci­ons tenen en comú el repar­ti­ment equi­ta­tiu dels drets tele­vi­sius. Ara mateix, la lliga esta­tal viu en un cul de sac. Els camps es bui­den de manera impa­ra­ble per la crisi, els preus de les entra­des i els hora­ris del fut­bol. A aquesta llosa s'afe­geix la com­pe­tició desi­gual, que només fa atrac­tiva la lliga per als afi­ci­o­nats del Madrid i el Barça, als quals s'han afe­git els de l'Atlético, fins que tin­guin ben­zina els dei­xe­bles de Sime­one. La paràlisi és total en tots els clubs, lle­vat dels dos grans que fan el seu camí com si res. I cada any la cosa és pit­jor.

Ara tot­hom espera el mannà d'un nou i just repar­ti­ment de drets tele­vi­sius que haurà de veure la llum el curs 2015/16. Tot depèn de fer una nego­ci­ació col·lec­tiva i ven­dre la imatge de marca de la LFP. Tots els clubs de pri­mera i segona han de pen­sar en grup i una guerra de guer­ri­lles no bene­fi­ciarà ningú, ni el mateix Barça i Madrid que, a còpia de domi­nar amb mà de ferro el cam­pi­o­nat domèstic, també han per­dut, de retruc, esplen­dor a Europa per la falta de rigor com­pe­ti­tiu. En l'hipotètic cas que es negociï un nou repar­ti­ment dels drets, tots els equips han de ser cons­ci­ents que hau­ran de cedir en les seves pre­ten­si­ons, però també que hau­ran de ser polits en la gestió. Els des­ga­vell dels últims vint anys s'ha pagat molt car. El fut­bol va ser un micro­cos­mos de la soci­e­tat que molts apro­fi­ta­ven com a pla­ta­for­mes publi­citàries o bé com a desig per satis­fer el seus espe­rits més megalòmans. Tots els clubs, amb major o menor mesura, es van equi­vo­car, i ara també estan pagant amb con­cur­sos de cre­di­tors i mot­xi­lles ingents de deute els seus pecats. Els diri­gents del fut­bol han de tenir molt pre­sent els errors del pas­sat per no repe­tir-los en el futur quan arribi una nova injecció monetària via con­trac­tes, supo­sa­da­ment més suco­sos, de tele­visió. Si no s'aplica els seny i el rigor en la gestió hi ha el perill real de tor­nar a caure en una altra bom­bo­lla fut­bolística. Els diri­gent dels equips de la lliga acos­tu­men a bate­gar al ritme llatí i això vol dir res­pon­dre amb el cor, la passió i no pen­sar amb el cap. Aquest s'entre­veu el perill més gran per a la lliga. Com a exem­ple, no fa gaire un estudi ela­bo­rat als EUA indi­cava que a qui li tocava la lote­ria aca­bava ges­ti­o­nant la seva nova riquesa tal com ges­ti­o­nava els diners abans de ser mili­o­nari. Els que vigi­la­ven la des­pesa ho seguien fent tot i ser rics i els altres es que­da­ven sense res cinc anys després del premi. Ara falta esbri­nar com actu­a­ran els diri­gents de la lliga.