El Barça, ahir, no va estar fi. Sense fer un mal partit, li va faltar aquella mica més de tot que el fa superior als contraris, aquell plus que val per derrotar-los. L'Osasuna no va ser res més, que no vol dir poc, que un equip ben organitzat defensivament. Els navarresos van fer el mateix paper que tants altres equips davant del Barça, però van aconseguir el que pocs poden fer, mantenir la porteria a zero. No és pas que els blaugrana no ho intentessin. Ho van provar amb l'alineació inicial, amb els canvis posteriors, intentant entrar amb la pilota controlada, amb bones passades des de la banda i fins i tot amb alguna pilota penjada. Res. Però Tata Martino es va mantenir fidel als seus plantejaments ens tots els aspectes: va continuar amb les rotacions i no va renunciar a l'estil de joc. Totes dues decisions, a la vista dels resultats, només poden tenir una lectura positiva tot i l'empat d'ahir. L'entrenador ha deixat clar amb les seves declaracions, les seves convocatòries i les seves alineacions que ell no organitza la plantilla pensant només en el pròxim partit. El Barça, com tots els grans equips, no juguen només partits, disputen temporades; han de guanyar lligues, Champions, copes, i arribar en el millor estat possible als moments crucials de cada competició.