El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, té al cap una idea que repeteix una i altra vegada: “Millor units que separats.” La va dir ahir a Barcelona en la inauguració del Fòrum Econòmic del Mediterrani Occidental, igual que ho havia fet la setmana anterior a Panamà en la cimera iberoamericana de caps d'estat i de govern. Que Rajoy, els seus ministres i tots els unionistes ens repeteixen una i altra vegada als catalans que “millor units que separats”, es fa pesat, però és el que toca en els temps que vivim. Cadascú fa la feina que li toca. El que em fa molta gràcia és que Rajoy repeteixi la frase en les dues trobades abans esmentades. Que ho faci a Barcelona, on el receptor del missatge no són els assistents al fòrum, sinó l'amfitrió que ni tan sols té el dret de parlar, doncs mira. Que ho faci a Panamà, en la cimera iberoamericana, no sé si és per ignorància, per prepotència o per tot plegat.

Perquè no em negaran que té la seva conya dir “millor units que separats” davant els caps d'estat i govern de les repúbliques de l'Amèrica del Sud que van formar part del l'imperi espanyol. Als representants dels estats que van néixer de les revoltes contra els espanyols en el segle XIX no els van xiular les orelles amb les paraules de Rajoy? I ahir, a Barcelona, Rajoy ho va tornar a dir, dirigit a Artur Mas i els catalans, però davant representants de països com Itàlia, Malta, Portugal, el Marroc i Tunísia que, al seu dia, també van veure com territoris seus van formar part de l'imperi espanyol. I ja no en formen part.

Si Rajoy ho vol tot unit per anar millor, i com que estem en un diari d'esports, li suggereixo que per millorar els resultats de l'esport espanyol, a més de seguir agafant amb mà de ferro els catalans, que repassi el mapa dels territoris d'aquell imperi on el sol no s'amagava mai i demani a veure si a algú li interessa unir-se amb ells. Podria demanar Messi o els jugadors de rugbi a l'Argentina; el boxador Manny Pacquiao a les Filipines; els atletes de fons al Marroc; Cristiano Ronaldo i els jugadors d'hoquei sobre patins a Portugal; els ciclistes i els jugadors d'hoquei sobre herba a Bèlgica i Holanda; els Lakers de Los Angeles a Califòrnia; els Heat de Miami a Florida, els Spurs de San Antonio a Texas, els jugadors de beisbol a Cuba i la República Dominicana, o Usain Bolt i companyia a Jamaica.

No m'he begut pas l'enteniment. Tots els territoris esmentats abans i molts més, van ser, en algun moment de la història, territori, possessió, colònia, o que cadascú n'hi digui com vulgui, d'Espanya. I ja fa molt de temps que no ho són. Són estats independents o formen part d'altres estats. No d'Espanya. Per què la història ha de ser diferent amb els catalans de com ho va ser amb els argentins, els cubans, els filipins, els holandesos, els californians i els texans? Perquè ho diu una llei que la majoria dels actuals catalans no va poder votar?