La humilitat al futbol de base

L'ape­ri­tiu del Milan-Barça va ser un reci­tal dels juve­nils de Jordi Vinyals a la Youth Lea­gue (2-6), en el seu par­tit con­tra el plan­ter ros­so­nero. De fet, sor­tint de la feina escol­tava unes decla­ra­ci­ons del man­da­tari blau­grana, San­dro Rosell, al ves­ti­dor, just després d'aca­bar el matx, en què con­vi­dava els futurs cracs blau­grana a viure aquest moment dolç amb humi­li­tat. Deia el pre­si­dent que ves­tir la samar­reta del Barça pot supo­sar que, en alguns moments, algú es pensi que és més del que real­ment és. I, aquí, ho tinc clar, començaria el seu declivi com a fut­bo­lista.

La rea­li­tat, de fet, dóna la raó a Rosell i el plan­ter del Barça està ple d'exem­ples de joves plens de talent que, per un motiu o altre, han aca­bat jugant a segona B o a ter­cera –sense des­merèixer, però, aques­tes cate­go­ries–. El cert, però, és que el somni de jugar al pri­mer equip és al pen­sa­ment de tots, però només uns quants pri­vi­le­gi­ats hi podran arri­bar i, fins i tot, pot­ser no seran els més màgics del plan­ter. Seran, això sí, dels més tre­ba­lla­dors. M'agafo a la cita que l'amic Ricard Pruna em va dir el dia que debu­tava, un ser­vi­dor, cobrint una con­cen­tració del pri­mer equip del Barça a El Mon­tanyà, quan encara estu­di­ava a la facul­tat: “La humi­li­tat és la base del tri­omf.”

Sense mar­xar de la ciu­tat com­tal, dilluns vam viure un altre moment emo­tiu, en què l'essència de l'esport va lluir amb llum pròpia. El bateig ofi­cial de la ciu­tat espor­tiva de l'Espa­nyol, dedi­cada al gran capità Dani Jar­que, va tor­nar a ele­var una figura que –ara mirant-s'ho des del més enllà– és emblema per als joves peri­qui­tos que bus­quen (i somien) debu­tar a Cor­nellà-el Prat. De fet, Dani Sánchez Lli­bre expli­cava, després de l'acte i davant dels micròfons dels peri­o­dis­tes, que, en una de les últi­mes con­ver­ses que va tenir amb Jar­que, aquest li va posar un con­tracte en blanc per aca­bar jubi­lant-se a l'Espa­nyol.

Avui vivim envol­tats d'un star sys­tem espor­tiu que, en alguna ocasió, té més èxit per l'excen­tri­cisme que pel seu valor real sobre el camp; però és bo apel·lar a l'essència d'aquest esport per ado­nar-nos del valor for­ma­tiu del fut­bol de base i, sobre­tot, con­ver­tir-lo en una fàbrica d'herois que toquin de peus a terra.