La majoria de titulars i comentaris sobre el partit de l'Espanyol, i sobre l'equip, són per arrancar a córrer. No val la pena repetir ni un sol adjectiu. Encara que només es pronunciessin en veu baixa i a cau d'orella ja semblaria no només que la lliga s'ha acabat, sinó que les desgràcies, totes, s'han instal·lat i han arrelat in secula seculorum a la gespa de l'estadi de Cornellà-el Prat. Doncs a mi em fa l'efecte, i ho dic en calent, que aquesta temporada l'Espanyol no patirà ni gens ni mica. Es mirarà els de sota amb la suficiència dels pobres, però amb suficiència. Apa, que l'aguantin! El partit contra el Sevilla va fer tanta pena, es va jugar tan malament, que és impossible que es torni a repetir. Es podrà tornar a perdre o empatar a casa, però no de la manera com es va fer diumenge. El tècnic té ara quinze dies de marge per redreçar les coses, per intentar tornar a engreixar la màquina i tornar la confiança als jugadors. Com diuen els mateixos protagonistes s'ha d'evitar que tornin a venir els fantasmes de la poca autoestima, aquells que solen convertir els jugadors de graduació en soldats rasos. Per això m'empipa que els seguidors s'enfadin i abans d'hora. Abans de xiular cap jugador que es mirin els resultats dels altres partits i la classificació. Posem que diumenge, tot i fer un partit desastrós, l'Espanyol hagués guanyat sense saber com, amb sort. Ara mateix seria setè amb divuit punts, per sobre de la Real Sociedad, el Granada, el València, el Llevant i el Sevilla. I si queden 25 partits per disputar, quin és el problema? A veure si acabarem fent com aquells que tot i que no paren de guanyar encara es pregunten a què juguen. No fotem. Tot i fer-me pesat, perquè ho he dit més d'una vegada, la lliga espanyola és un bunyol. Del quart cap avall tots els equips són susceptibles de no passar-ho bé. El Vila-real, quart, és a tretze punts del líder i en té quinze més que el cuer. El mig és a la part de dalt. On és el problema?