Estabilitat
L'Espanyol ja ho té això. Passa en poques setmanes de la il·lusió al desencís, de l'eufòria a l'angoixa, de l'esperança a la resignació, de mirar cap a Europa a patir pel descens. Aquests canvis de sensacions i d'estat d'ànim tan radicals formen ja part de l'ADN de l'aficionat blanc-i-blau des de fa anys i panys. No per ganes, sinó perquè la trajectòria del primer equip i del club en general, sempre plena d'alts i baixos, els ha portat fins aquí.
L'últim exemple el trobem en la primera part d'aquesta temporada. Han passat d'estar situats entre els quatre primers de la lliga en la cinquena jornada, a trobar-se a només tres punts de la zona vermella a la tretzena. De sumar 11 de 15 punts possibles a l'inici, a guanyar-ne només 4 dels últims 24 que estaven en joc.
Tots aquests números, però, no els han de venir de nou, als seguidors de l'Espanyol, i que consti que aquest raonament no vull que els serveixi de consol i tranquil·litat. Si ens fixem en els últims anys, gairebé cada temporada l'equip passa situacions tan canviants com aquesta.
L'any passat, sense anar més lluny, van passar d'anar cuers amb Pochettino a vorejar les places europees amb Aguirre per acabar la lliga en terra de ningú. La segona temporada amb Valverde van firmar una primera volta de lliga de campions, mentre que en la segona gairebé van acabar demanant l'hora. O el segon any de Lotina, en què amb el títol de copa al sarró van evitar el descens en el temps afegit, en el darrer sospir de la lliga. I així, podríem anar fent.
Sincerament, se'm fa molt difícil trobar el perquè de tot plegat. Segurament són molts factors els que hi intervenen, i de tot tipus, des d'econòmics fins a esportius, però el que és clar és que sense regularitat i amb tants enrenous durant el curs, l'Espanyol no acaba de trobar l'estabilitat necessària per afrontar el futur amb una perspectiva més optimista i il·lusionant.
Sí que és veritat que a altres clubs els ha anat pitjor últimament, i que l'Espanyol ha estat dels pocs que en els últims vint anys s'ha mantingut a primera divisió, cosa que només poden dir quatre equips més. Però també és cert que el camí d'aquestes dues últimes dècades ha estat ple d'ensurts i de contrastos, i que si això s'acaba repetint cada temporada, és que ja no es tracta d'una casualitat.