L'EDITORIAL
La dificultat d'assumir la condició de mite
Ahir, Marc Márquez va dir a la gent que l'envolta: “Tenen permís per fer-me tocar de peus a terra.” Està be. Tan bé com tantes i tantes altres declaracions que el Tro de Cervera ha deixat anar aquesta temporada i que feien dubtar que poguessin sortir de la boca d'un ni-que-sigui-campió de vint anys. La realitat ha esvaït el dubte. No ha caigut en cap dels paranys que l'esdevenir de la competició i els comentaris dels contrincants li han parat al llarg de la temporada. Ni sobre l'asfalt ni a les sales de premsa. I no ens enganyem, va arribar un punt del campionat, amb tot a favor, en què era més fàcil que l'ara flamant campió de Moto GP flaquegés psicològicament, amb tot el que hauria comportat, que no en la competició. I el resultat ha estat el que ha estat. Aquest irreverent nouvingut ha acabat confirmant les expectatives més optimistes respecte al dibuix que descriuria sobre el paper de la història del motociclisme. Ahir, a Cervera, no feia un dia d'estiu. Cap problema. Va ser una festa. Prèviament, més d'un centenar de mitjans pendents de la seva roda de premsa. S'ho mereix. A partir de demà, Marc Márquez i el seu entorn afronten el repte de mantenir el nivell. Si tenim en compte el precedent, ho poden fer amb confiança, que no vol dir baixant la guàrdia.