Per què són tan bons els All Blacks?
en l'era professional que guanya tots i cadascun dels partits jugats en un any natural
En aquesta època de l'any, se solen disputar els anomenats amistosos de tardor, una sèrie de partits de costellada entre les principals potències del rugbi mundial.
Dissabte proppassat, els All Blacks de Nova Zelanda van anorrear la selecció d'Anglaterra a Twickenham, la catedral del rugbi anglès, guanyant per 22 a 30. El partit, magnífic i emocionant tot i no jugar-s'hi res, em va fer preguntar-me un altre cop quina mena de poció màgica de Panoràmix deuen prendre els jugadors neozelandesos per ser cada cop millors, per incorporar sense aturador noves i noves fornades d'esportistes cridats a ser estrelles mundials.
Els números són esfereïdors. Si guanyen el proper partit a Dublín contra Irlanda (cosa més que probable), esdevindran el primer combinat nacional en l'era del professionalisme que guanya tots i cadascun dels partits jugats en un any natural. És clar, fa quatre anys que encapçalen el rànquing mundial de seleccions i són els campions mundials vigents, direu. De fet, des de l'inici de la copa del món del 2011, els All Blacks han guanyat 31 dels 33 partits que han jugat, amb un empat i una derrota. Podríem pensar que hi ha un bloc compacte de jugadors que estan fent història, però no és així. Els dos millors jugadors, Dan Carter i Richie McCaw, han estat lesionats o de baixa voluntària durant gran part de la temporada. Només 13 dels 36 jugadors que prenen part en la gira europea d'enguany van jugar el mundial del 2011. Com s'ho fa un país de poc més de quatre milions d'habitants per generar tantes figures del rugbi i dominar l'escena internacional? Són molts els factors i aquesta columna és limitada en espai (i en contingut), però segurament hi ha una influència molt potent d'una federació nacional que mana a Nova Zelanda més que qualsevol club i lliga local. El programa de detecció precoç de talents és formidable i els jugadors que es retiren aporten el seu talent i la seva experiència a la formació de les noves fornades d'All Blacks en un país més petit i més perifèric que Catalunya. Tot un exemple que faríem bé d'imitar.