Desapareixen per unes quantes setmanes algunes de les cares més conegudes del Barça. I no només conegudes, sinó amb un pes important i decisiu a l'equip pel que s'ha vist en l'inici d'aquesta temporada. És un bon repte per al tècnic, Gerardo Martino, el fet que Messi no hi sigui, i ara, per un grapadet de setmanes, també desaparegui de l'equip Víctor Valdés. I alguns més.

Messi ja sap que fins després de Reis, al gener, no tornarà als terrenys de joc. Sense pressa. Sense data. Els companys li han fet costat advertint-lo de la necessitat de fer una bona recuperació per no arrossegar més lesions durant la temporada i poder afrontar el tram important en què hi ha els títols en joc. I que ho faci en bones condicions. Al cent per cent. No fer net d'aquesta lesió li podria generar inseguretat en el joc. Cesc li ha advertit que no val a badar amb aquesta mena de lesions, perquè ell ja va passar per una situació semblant i molt dura en la seva etapa en la lliga anglesa que no voldria que l'argentí hagués de patir.

A Messi li cal tranquil·litat. I confiança, la mateixa que ha demostrat davant la porteria que l'ha fet recollir la tercera Bota d'Or com a màxim golejador europeu. La tercera consecutiva. Ahir la va rebre. Mai ningú no ho havia aconseguit. És l'únic. És l'excepció. 46 gols tot solet en una temporada de ben segur que faran que no oblidi que ara ha d'estar més de dos mesos absent de l'equip i que ho ha de fer tot bé per tornar en condicions. Tot aquest or que acumula Messi no li pesa. Les tres Botes d'Or i les quatre Pilotes d'Or que ja té fan que sigui responsable i que tingui la mentalitat de tornar amb força. És conscient del seu pes a l'equip. I de com ell necessita l'equip. Tot, però, sense pressa. Sense data.

L'altre pes pesant que desapareix unes quantes setmanes, també per lesió, és Víctor Valdés. Ha guanyat cinc trofeus Ricardo Zamora. Tampoc li pesen. El prestigien. Valdés és el porter menys golejat en quatre de les últimes cinc temporades de la lliga espanyola, i ha tornat a demostrar la seva capacitat i la seva autoritat en aquest inici de temporada. Ha manat sota els pals i ha defensat la porteria blaugrana sense complicacions. Si Messi llueix de màxim golejador, Valdés és, juntament amb Antoni Ramallets, el porter que té més trofeus Zamora a casa. I aquest també és un bon reconeixement. I tota una garantia. Tots els reconeixements al porter blaugrana li han arribat tard i amb sordina. I ara l'infortuni de la lesió el deixa fora de l'equip unes quantes setmanes. L'equip perd un puntal. És el moment que la seva figura agafi el relleu que ha reclamat i que la graderia li ha reconegut.

Si ara mateix el Barça manté la primera posició en la lliga, Valdés és un dels grans culpables. El seu estat de forma continuat i el creixement professional han fet que sigui el porter indiscutible dels blaugrana. Una demarcació oberta a la polèmica de sempre per qualsevol motiu o argument. Valdés ho ha sabut tallar de soca-rel, encara que sigui per haver anunciat que marxa la temporada que ve o pel convenciment de les seves actuacions, que fan que el seguidor blaugrana busqui desesperadament, on sigui, el seu possible successor. Ara la garantia és Valdés. I a poc a poc, de la mateixa manera que tossudament ha demostrat que era capaç de defensar la porteria, també ho és de complir la seva paraula i marxar el 30 de juny. Abans es recuperarà. I arrodonirà la temporada. Té feina a fer. Potser marxar del Barça amb un Zamora més sota el braç.